En la correspondència comercial i administrativa, el primer que convé plantejar-se és com cal tractar la persona destinatària de la carta o escrit: de vóso de vostè?
En català, el tractament de vostè és antic i arrelat, i denota formalitat i distanciament respecte a la persona destinatària. A [...]
El tractament de vós es fa servir per adreçar-se a algú amb respecte. Aquest tractament, quan fa de subjecte, exigeix que el verb vagi en segona persona del plural, independentment de si el pronom hi apareix o no, i només s'aplica a referents en singular. Per exemple:
No us hi podeu quedar, vós [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos.
S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós [...]
En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:
Ha triat pagar amb targeta [...]
més a més, cal tenir en compte que és preferible fer servir el tractament de vós (en lloc de vostè), que correspon a la segona persona del plural. Convé notar que tampoc no és recomanable l'ús explícit del pronom personal vós. Per tant:
Sou aquí (i no Vostè està aquí, ni Esteu aquí).
[...]
L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per [...]
., s'utilitza la segona persona del plural de l'imperatiu, és a dir, el tractament de vós, i no pas el tractament de vostè.
Ara bé, cal recordar que per expressar ordres en negatiu s'utilitza el present de subjuntiu en lloc de l'imperatiu. Per exemple:
En lloc de...
Cal dir...
Estirar [...]
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
Quan es coordinen quantificadors comparatius, com ara en l'oració Aquella casa és tant o més gran que la teva o Aquella casa és tan gran o més que la teva, escriurem tant o tan segons el cas.
S'usa la forma tan quan a continuació hi ha un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional i tot [...]
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]