FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matar, especialment executar, amb una descàrrega de fusells. Els ocupants afusellaren tots els homes del poble. Fer foc precís i nodrit (sobre una tropa enemiga descoberta i que no té possibilitat de contestar). En artilleria, fer foc amb un canó (sobre un altre) per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trossos menuts de metall amb què es carregava una peça d'artilleria o un projectil. Conjunt de bocins en què es parteixen diversos artefactes proveïts d'una càrrega explosiva interior. Conjunt de projectils disparats amb arma automàtica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tret de canó d'artilleria. Batre una muralla a canonades. Van tirar més de vint canonades. Conducte tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes. S'ha esbotzat la canonada de la bassa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina de guerra que llançava pedres. Canó d'artilleria de petit calibre. Arma semblant a una escopeta de canó molt llarg amb l'ànima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint damasquinada i treballada amb incrustacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamelles d'una vaca, d'una cabra i d'altres quadrúpedes. Aparell ortopèdic per a mantenir reduïda una hèrnia inguinal o crural. Cap gruixut que retenia les antigues peces d'artilleria en llur retrocés en ésser disparades, subjectant-les al folre del vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de cucs de seda que ocupen una andana. Descàrrega de tota l'artilleria d'una banda d'un vaixell. Reprensió dura i severa. Noi, quina andanada t'ha engegat! Filada formada per pannes de suro, posades l'una sobre l'altra, en apilar-les. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil fabulós al qual s'atribueix la propietat de matar amb la mirada. Peça antiga d'artilleria de grans dimensions. Rèptil saure de diferents espècies de la família dels iguànids, de mida mitjana, amb el cap comprimit lateralment i en forma de casc, cua llarga i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura que fa l'artilleria en una muralla. Batre en bretxa un mur. Batre en bretxa una doctrina. Obertura feta en un mur, en un clos, etc. Pas estret entre muntanyes. Massa rocosa constituïda per cairells de roca fragmentada units per un ciment natural. Fissura engrandida dins la massa d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antiga arma de foc portàtil consistent en un canó unit per anelles a una caixa que acaba en punta. Peça d'artilleria de gran abast dels segles xvi i xvii. Cartutx de cartó reforçat amb paper encolat i ple de sofre, salnitre, carbó i pólvora que servia per a omplir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (persones o coses) fent-les anar en diverses direccions. Els guardes van dispersar la multitud. El foc de la nostra artilleria dispersà les forces enemigues. Arribats a l'ermita, ens dispersàrem pels bosquets del voltant. dispersar l'atenció Aplicar l'atenció a [...]
