Una manera d'expressar la possessió és per mitjà d'un pronom feble de datiu: em, et, li, ens, us, els, es. Aquests pronoms s'anomenen datiu possessiu o datiu de possessió. Per exemple:

Avui li fa mal l'esquena.
Encara no t'ha caigut cap dent?

Cal tenir en compte que quan l'entitat que es posseeix i que s'expressa pel complement directe o el subjecte és una part del cos, no se sol expressar aquesta possessió amb un pronom possessiu. Per exemple:

Quan fa vent li ploren els ulls (i no ... ploren els seus ulls).

Quan el que es posseeix és un objecte, també se sol fer servir el datiu de possessió, tot i que també es pot construir amb un pronom possessiu. Se sol optar pel pronom possessiu quan es vol remarcar el posseïdor enfront d'altres. Per exemple:

El cotxe se m'ha espatllat.
El meu cotxe s'ha espatllat.

Finalment, cal notar que amb els noms de parentiu també es fa servir el datiu de possessió, tot i que també és possible optar pel pronom possessiu, amb els verbs néixer, casar-se o morir-se. Per exemple:

Se li ha casat la filla.
S'ha casat la seva filla.