Resultats de la cerca frase exacta: 422
|
151.
aparèixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mostrar-se de cop a la vista. Pel camí ens va aparèixer una guineu. Un esperit o una cosa de l'altre món, mostrar-se sota forma visible. Jesús aparegué als apòstols. Se li va aparèixer el dimoni. Una cosa que es donava com a perduda, ésser trobada. Ja [...]
|
|
152.
esmolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anímica). Una activitat que esmola l'esperit. esmolar la garrova Xerrar molt, sobretot murmurant. [...]
|
|
153.
unció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ungir. Gràcia de l'Esperit Sant que mou l'ànima a la virtut i a la perfecció. unció dels malalts Sagrament d'algunes confessions cristianes consistent en la unció dels diversos òrgans dels sentits d'un malalt, acompanyada de pregàries per la seva [...]
|
|
154.
caritat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a si mateix i el proïsme per l'amor de Déu. La caritat cristiana. Esperit de caritat. Obres de caritat. Amor compassiu al proïsme. Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. No perdona res [...]
|
|
155.
científic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències. D'acord amb els principis i les regles de la ciència o d'una ciència. Principis científics. Mètodes científics. Que posseeix ciència o una ciència. Esperit científic. Que es dedica a la [...]
|
|
156.
dimoni
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics, geni que se suposava que presidia el destí d'algú donant-li bones o males inspiracions. El dimoni familiar de Sòcrates. Personificació indeterminada de forces de la natura o de l'ànima humana. dimoni boiet Esperit inquiet i amoïnador que fa [...]
|
|
157.
esportiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'esport. Un diari esportiu. Afectat a l'esport. És una noia molt esportiva. Que s'adequa a les normes ètiques que exigeix la pràctica d'un esport. Esperit esportiu. Que hom porta amb comoditat i confort, i que denota certa informalitat. Un calçat [...]
|
|
158.
vigor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Força activa del cos, de l'esperit. Un jove ple de vigor. El vigor de la joventut. Amb els anys es perd el vigor. Terra verge, plena de vigor. vigor híbrid Heterosi . en vigor En estat de tenir efecte, amb força per a actuar. Estar, posar, una llei en vigor. El conveni entrarà [...]
aspecte
|
|
159.
aspecte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de presentar-se o aparèixer, algú o alguna cosa, als ulls, a l'esperit. Un home d'aspecte repulsiu. L'aspecte terrible del mar. La qüestió es presenta sota un altre aspecte. Categoria gramatical del verb relacionada amb les diferents maneres de presentar la [...]
|
|
160.
rovellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i l'esperit també. Si no fas exercici se't rovellaran els membres. Tants mesos sense practicar-lo, se m'ha rovellat l'anglès. Els cereals, contreure la malaltia del rovell. [...]
|
aspecte
1 m. [LC] Manera de presentar-se o aparèixer, algú o alguna cosa, als ulls, a l'esperit. Un home d'aspecte repulsiu. L'aspecte terrible del mar. La qüestió es presenta sota un altre aspecte.
2 1 m. [FL] [LC] Categoria gramatical del verb relacionada amb les diferents maneres de presentar la situació designada per aquest. Aspecte imperfectiu, perfectiu, perfet.
2 2 [FL] [LC] aspecte lèxic Modalitat de l'acció.
3 m. [FIA] Situació dels planetes respecte a la Terra i al Sol.
4 [AD] [LC] en aquest aspecte loc. adv. Sobre aquest punt, amb relació a aquest assumpte.