En català, segons el context i el significat que es vulgui expressar, cal utilitzar la denominació més adequada:
En el sentit de 'fer més clar', es poden fer servir els verbs aclarir i esclarir. Per exemple:
M'ha quedat un verd massa fosc i l'he hagut d'aclarir. Un raig de llum esclarí la penombra.
En el sentit d''esdevenir clar el cel', es poden fer servir els verbs pronominals aclarir-se i esclarir-se. Per exemple: Si el cel no s'aclareix aviat, haurem de deixar l'excursió per a un altre dia. El cel s'esclarí de pressa després de la tempesta.
En el sentit figurat de 'fer més entenedor un assumpte, un misteri, un dubte, etc.', es poden fer servir els verbs aclarir, esclarir, explicar, esbrinar i clarificar. Per exemple:
Parla amb el retolista per aclarir la qüestió de la impressió. Sherlock Holmes esbrinava els misteris des de casa. Explica-li quin problema hi ha. Convindria clarificar les tasques que han quedat pendents.
En el sentit de 'veure amb claredat una situació per poder obrar amb eficàcia', es poden fer servir les expressions entendre-s'hi i sortir-se'n. Per exemple:
—Com va el projecte? —Malament: no me'n surto. El telèfon mòbil nou té tants botons que no m'hi entenc.
En el sentit de 'treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d'alguna cosa ensabonada', es poden fer servir els verbs esbandir, esbaldir,rabejar, esclarir i aclarir. Per exemple:
Han tallat l'aigua en el moment d'esbandir-me els cabells. Tu rentes els plats i jo els esclareixo.