Entre la denominació genèrica d'una via pública (carrer, plaça, etc.) i la denominació específica (Pau Claris, Catalunya, etc.) hi ha la preposició de i, si escau, l'article. Per exemple: plaça de l'Àngel, carrer de les Lletres. De vegades, però, la preposició de s'elideix i l'article també. Així [...]
S'escriuen amb majúscula la inicial del primer mot i la de tots els substantius, adjectius, verbs i adverbis que componen la designació específica d'un premi, una distinció, un concurs o una competició. Per exemple:
el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
el Premi Nobel de la Pau
els premis [...]
següents: avui, 20º C; demà, 21º C; demà passat, 21º C, i dilluns, 22º C.
Els elements d'una enumeració, a més, es poden disposar
verticalment, introduïts amb pics, guions, lletres o números. Quan s'utilitzen lletres, darrere hi va un parèntesi de tancament,
mentre que darrere els números s'hi sol [...]
esquemàtica, els fets es poden numerar amb xifres aràbigues; si l'encapçalament té una estructura tradicional, amb un únic paràgraf, els fets es poden numerar amb ordinals escrits en lletres.
3. Fonaments de dret
Aquest apartat es pot encapçalar amb les expressions Fonaments de dret, Fonaments jurídics [...]
de... fins a...')
districte Horta-Guinardó ('Horta i Guinardó')
2. Uneix dos o més nombres correlatius o que formen una unitat, sense espais a banda i banda, en els casos següents:
p. 23-53 (dues xifres correlatives)
curs 2010-2011 (anys correlatius o períodes de temps en general)
C. Comte [...]
redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part querellant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala). [...]
suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
és el que apareix en última posició. Els símbols UNE són els més difosos; els símbols ISO, en què les dues primeres lletres coincideixen amb el símbol del país corresponent, s'utilitzen en les relacions interbancàries i en les operacions transnacionals.
[...]
, classificacions i en altres casos similars que requereixen comprimir el text en benefici d'una informació més completa. En aquests casos també és freqüent una reducció de la mida de la lletra.
? Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres:
A les 19 h començarà la reunió [...]
. Si aquestes es troben a inici de ratlla, s'han d'escriure en majúscula.
5. Convé evitar els punts entre les xifres dels números de telèfon o fax.
Per exemple:
Logotip de l'organisme
Anna M. Martí Tarrés
Podòloga
Av. dels Països Catalans, 44, 1r 2a
43001 Tarragona
Tel.: 977 21 15 91
Fax: 977 21 [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).