91.
ensostrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el sostre (d'una casa, d'una barraca, etc.). Ensostraren la cabana amb joncs i canyes. Ensostrava el cel una nuvolada. Disposar (una quantitat d'objectes) dins coves, caixes, atuells, etc., formant capes o sostres. [...]
arraïmar-se
v. intr. pron. [LC] Aplegar-se formant com un raïm. Els amotinats s'arraïmaven davant la casa. |
92.
habitant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que habita en una casa, en un poble, en una província, etc. Una població de 40.000 habitants. Conjunt dels animals que habiten en un medi determinat. Els habitants de la selva, del mar, del cel. [...]
|
93.
parament 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò amb què es para o s'adorna alguna cosa. Parament de cuina. Paraments d'altar. parament de casa Conjunt de mobles i altres estris propis d'una casa. parament de taula Conjunt de plats, coberts, etc. [...]
|
94.
runa 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enderrocs. De la casa, només en queda la runa. Rebutjos propis d'una pedrera o d'una mina. Material pedregós d'una tartera. Brossa arrossegada per la revinguda d'un riu, d'un torrent, per la mar. [...]
|
95.
arraïmar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplegar-se formant com un raïm. Els amotinats s'arraïmaven davant la casa. [...]
|
96.
borderia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser bord. Casa de beneficència on els bords eren recollits. [...]
|
97.
casatinent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té casa en un poble i és cap de família. [...]
|
98.
enllustrar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Començar de fer-se fosc. Quan ja s'enllustrava, arribà a la casa. [...]
|
99.
esmaperdut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha perdut l'esma. Caminà esmaperduda fins al portal de casa. [...]
|
100.
inquilinat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrendament d'una casa per a viure-hi. Lloguer que paga un inquilí. [...]
|