FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té, no demostra, por. El duc, serè i impàvid, esperava l'escomesa dels enemics. Miraré la mort amb rostre impàvid. Impassible 2. Els dos fossers esperen impàvids l'hora d'endur-se el mort al cementiri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de caure la roba, un vestit. Aquest vestit té un bon caient. El caient d'una frase. caient d'ulls Manera habitual d'abaixar els ulls una persona. al caient de En el moment de caure (la tarda, una hora, etc.). caient de popa Part de cap a popa d'una vela de tallant. caient de proa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
visites ràpidament per poder plegar d'hora. Es va esbandir les visites ràpidament per poder plegar d'hora. Escampar-se, especialment els cabells deixats anar. La llarga cabellera se li esbandia sota la gorra. A l'alba, els núvols s'esbandeixen amb la nit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de felicitat. Ser un home feliç. Viure feliç. Tothom cerca d'ésser feliç. Les riqueses no fan feliç. Feliç d'ell! Que ocasiona felicitat. Una hora, un dia, feliç. Feliços temps aquells en què ens vèiem cada dia! Que ha anat molt bé, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aquell, no me'n fio: quan serà l'hora, trobarà qualsevol excusa per a no fer-ho. No et fiïs de ningú: tots van per enganyar-te. No us fieu de la memòria: apunteu-vos-ho. No me'n fio, del que diu. Jo fio en Déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de temps equivalent a la seixantena part d'una hora (símbol, min). Són les tres i cinc minuts. minut centesimal Unitat de mesura d'angles i arcs de circumferència, equivalent a la centèsima part d'1 grau centesimal. minut sexagesimal Unitat de mesura d'angles i arcs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de despertar o de despertar-se. A l'hora de despertada. Cercavila amb banda de música i llançament de coets que recorre els carrers la matinada dels dies de festa, especialment durant les falles de Sant Josep, a València. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observació que els astròlegs fan de la situació de certs planetes, constel·lacions, etc., a l'hora del naixement d'algú, per la qual pretenen endevinar el seu destí. Conjunt de prediccions o judicis fets a partir d'aquesta observació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encendre; l'efecte. a encesa de llums A l'hora d'encendre els llums. Pesca a l'encesa. Acció d'iniciar, per mitjà d'una guspira elèctrica, la combustió de la mescla carburada en els motors de combustió interna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que matineja, que té el costum de matinejar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les vuit. Que s'esdevé a primera hora del matí. La rosada matinera. El cant matiner de l'alosa. [...]
