fregada, etc., que ha llevat la pell. escorxadura, íd. pelada, íd. excoriació, íd. burxada erosió. Va caure i es va fer erosions a la cara. esgarrinxada esgarrapada unglada arpada urpada unglera, ferida causada per l'ungla que creix endins de la carn. escopetada, ferida causada per un tret d [...]

), enganyar-lo per riure-se'n. posar banyes(a algú), enganyar-lo el seu cònjuge o la seva parella. fer el salt(a algú), íd. Cp. simular, estafar, il·lusionar 2 (enganyar-seo enganar-sepron.). Caure en error, judicar falsament. posar-se una bena davant els ulls, no voler veure la veritat. errar [...]

1 morir-se(usat també fig.: morir-se de riure) traspassar transir passar d'aquesta vida a l'altra deperir, morir lentament, per una llarga malaltia, de consumpció, etc. perir expirar finar premorir, morir primer que un altre. sucumbiro caure, morir en la guerra, en una lluita, etc. fer el [...]

, d'incomprensible. astorar atordir seduir embadalir embadocar espantar(fig.). Espanta de veure el que sap aquest home. imposar atonir, causar estupefacció. deixar parat deixar blau colpir d'admiració espatarraro espaterrar(fam.) causar estupefacció (o estupor) fer caure de cul(vulg.) deixar [...]

1 v. tr. No recordar una cosa. oblidar-se caure (una cosa) de la memòria perdre el record (o la memòria) (d'una cosa) descuidar-se(d'una cosa) escapar-se de la memòria despintar-se (una cosa) de la memòria no pensar(en una cosa). No vaig pensar a dir-t'ho. esborrar-se el recordo esborrar-se de [...]

de dormir. sobec, accés de son. ensopiment(->) ensonyament en Sunyer, mot infantívol per a designar la son. somnolència(->) Tenir son: Estar mort de son. Caure de son. Ant. Insomni. Desvetllament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

simpl. directiva 3 El costat devers el qual hom va o dirigeix els seus esforços, etc. sentit. Girar en el mateix sentit, en sentit contrari. rumb tomb, direcció que pren una conversa, un afer. part costat cantó banda plom, direcció vertical, en frases com caure a plom, perdre el plom, estar fora de [...]

(recordar-sepron.) tenir memòria (d'una cosa) tenir present caure(en una cosa), encertar a recordar-la. Ant. Oblidar. Desmemoriar-se. Desmemoriejar (intr.). Tenir una cosa a la punta de la llengua: no recordar-la, però tenint la impressió que hom està a punt de recordar-la. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

. La vergella de Moisès. vara(->), bastó com a signe d'autoritat. La vara de l'alcalde. totxo, bastó gruixut. bitllot, garrot d'alzina que utilitzaven els carreters per a garrotar. verga(->), estaca, pal que pot manejar-se a tall de bastó. batolla, bastó llarg per a fer caure de l'arbre [...]

hom es dona en caure. Pegar una esclatarada. esclat, íd., en la frase pegar un esclat. batut, cop fort, esp. en caure. embat, cop de l'ona, del vent. embatol, íd., suau. batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes. batement(del cor; també de portes, finestres, etc [...]