FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
avenir(d'una cosa) no cabre (una cosa) a la barretina fer-se creus admirar-se. Ens admirem de no veure'l aquí. quedar parat restar de pedra caure de cul(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estar capolat esgolat, cansat de cridar. esquena-romput exhaust cama-segat, molt cansat de les cames. caure de cansat no poder dir fava desalenat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. caure (una cosa) pel seu pes veure's (una cosa) d'una hora (o d'una llegua) lluny. Es veia d'una hora lluny que no deia la veritat. ben neto ben clar positiu formal irrefutable irrefragable inconcús inconfutable irrebatible inqüestionable Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cal rellevar-lo als ulls de tothom. ascendir promoure ennoblir entronitzar 5 (elevar-sepron.) alçar(v. intr.), tenir d'alt. No alça tres pams de terra. enfilar-se(fig.) Ant. Caure de l'escambell. 6 traçar. 7 [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un pas endarrere(també fig.) fer marxa enrere retirar-se replegar-se, esp. les tropes. retreure's batre's en retreta caure de l'escambell(fig.), recular de la bona situació en què hom es trobava. 2 v. tr. retardar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer caure en ruïna una construcció. ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases. aterrar esbaldregaro esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc. enrunar, convertir en runes. 2 (arruïnar-sepron.) anar-se'n a terra(un edifici, una construcció, etc [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amb un martell. 2 caure. Es diu del sol (per anal.) que bat sobre una cosa. Caure el sol de ple a ple. Queia un sol que estavellava els rocs. 3 atacar. 4 vèncer. 5 (batre'spron.) combatre, barallar-se. 6 v. intr. Batre el cor, el pols. polsar, batre el pols. bategar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. obviar. Obviar els entrebancs. prevenir guardar-se de. Ara l'Església ja es guarda de llançar anatemes. fugir. Cal fugir del perill, dels vicis, etc. sostreure's(a una obligació, a una persecució) impedir. La barana impedeix de caure. capejar, evitar un temporal navegant a la capa; per ext., evitar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobreria, poder dominant d'una potència o autoritat excessiva. Un acte de prepotència, un abús de poder. mans, en la frase caure en mans d'algú, en poder d'algú. comissió, poder confiat a algú per l'autoritat en una circumstància i per un temps determinat. Cp. fèrula (fig.). 2 dret, autoritat. 3 [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ja han passat les calors fortes. Tot passa en aquest món. desaparèixer, cessar d'ésser, d'existir. La febre ha desaparegut del tot. espassaro espassar-se. El mal de cap s'ha espassat. moriro morir-se. Morir-se el vent. Aquesta carretera mor a Banyoles. caure, en frases [...]
