Optimot. Consultes lingüístiques

Resultats de la cerca frase exacta: 16

1. arrauxat -ada

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Que té, que pateix, rauxes. [...]

2. arrauxat

Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

-ada adj arrebatado -da, alocado -da, irreflexivo -va. [...]

3. arrauxat

Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)

ratxós, que obra a ratxes. sobtós, que obra bruscament, sense aturar-se a pensar-hi. capisser, que obra capriciosament, segons el que li passa pel cap. rampellut, que fa les coses a rampells. arruixat rauxós llunàtic, d'humor variable, que va a rauxes. tenir ramalades, ésser arrauxat. Cp [...]

4. rauxós -osa

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Arrauxat. [...]

5. díscol -a

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Que és difícil de governar, no fàcilment corregible. Un jove arrauxat i díscol. [...]

6. esperit

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

nostres resolucions. Tenir esperit per a fer alguna cosa. Tenir molt d'esperit. Un home d'esperit. Aixecar els esperits abatuts. Un esperit tímid, audaç, arrauxat, generós. Pobre d'esperit. Ànima racional, pensant. L'esperit humà. Ésser algú un esperit profund [...]

esperit

1 1 m. [LC] Hàlit. L'esperit de Déu alenava sobre les aigües.
1 2 [FL] [FLL] esperit aspre En gram. grega, emissió del so amb aspiració.
1 3 [FL] [FLL] esperit suau En gram. grega, emissió del so sense aspiració.
2 1 m. [FS] Substància subtil que es considera com a principi de vida. Esperit vital. Aquest licor em regira els esperits.
2 2 m. [LC] [QU] Substància que es desprèn de certs cossos sotmesos a la destil·lació.
2 3 [LC] [QU] esperit de nitre Àcid nítric.
2 4 [LC] [QU] esperit de sal Àcid clorhídric.
2 5 [LC] [QU] esperit de vi Etanol.
2 6 [FS] esperits animals En l'antiga fisiol., partícules més subtils de la sang que, després de passar pel cervell, arriben a través dels nervis a tots els membres del cos i en possibiliten les funcions sensitives i motrius.
3 1 m. [FS] [LC] Substància incorpòria. Déu és esperit. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. L'esperit i la matèria.
3 2 m. [FS] [LC] per ext. Fou arrabassat en esperit. Seré amb vosaltres en esperit.
4 1 m. [LC] [RE] Ésser incorpori. Déu és un pur esperit.
4 2 [AN] [LC] [RE] esperit angèlic [o esperit celeste] Àngel 1 1.
4 3 [AN] [LC] [RE] esperit infernal [o esperit maligne, o mal esperit] Diable 1.
4 4 [LC] esperits aeris Esperits que hom suposava que vivien a l'aire.
4 5 [AN] esperits astrals Esperits que hom suposava que vivien en els cossos celestes o en les regions aèries.
4 6 m. [AN] [LC] Ànima d'un mort. Evocar els esperits.
5 m. [LC] Ànim, principi de les nostres resolucions. Tenir esperit per a fer alguna cosa. Tenir molt d'esperit. Un home d'esperit. Aixecar els esperits abatuts. Un esperit tímid, audaç, arrauxat, generós. Pobre d'esperit.
6 1 m. [LC] Ànima racional, pensant. L'esperit humà.
6 2 m. [LC] per ext. Ésser algú un esperit profund. Ésser un esperit inquiet.
7 1 m. [LC] Impuls dominant segons el qual obrem. Esperit de rebel·lió, d'intransigència, d'indisciplina. Esperit de sacrifici.
7 2 [LC] esperit de contradicció Disposició constant a contradir.
7 3 m. [LC] Pensament, conjunt d'idees, de sentiments, dominant en la manera d'obrar, en una obra. L'esperit de l'Església. L'esperit d'una llei. Sacrificar l'esperit a la lletra.
7 4 [LC] esperit d'equip Sentiment de treball col·lectiu.
7 5 [LC] esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d'una corporació.
7 6 m. [LC] Direcció general seguida per la intel·ligència en alguna cosa. Copsar l'esperit de l'autor.