Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa. Aptitud per al treball, per a l'estudi, per a exercir un càrrec. [...]

Aptitud, facultat, d'entendre. Ànima en tant que dotada d'enteniment. Seny 1 . [...]

Amb aptitud. [...]

Que té edat i aptitud per a casar-se. [...]

Aptitud a llucar. Té lluc: tot seguit ho ha endevinat. [...]

Manca d'aptitud per a fer una cosa. Confesso la meva ineptitud en les feines de la cuina. [...]

Que té aptitud per a inventar. Té un enginy inventiu. Facultat inventiva. Admira, la inventiva d'aquest home. [...]

Que no té aptitud per a tal o tal cosa, per a res. En la política es mostrà inepte. És una persona inepta. [...]

Constrènyer (algú) per la violència, fer-li violència. No convé violentar la joventut dedicant-la a oficis contra la seva aptitud i inclinació. Violentar l'ordre natural de les coses. [...]

Proveir amb una cosa (a la manca d'una altra). Supleix la seva manca d'aptitud amb un estudi assidu. Posar-se en el lloc (d'un altre o d'una altra cosa que manca). Reemplaçar provisòriament (algú) fent les seves funcions. Aquest professor, quan ha d'absentar-se, el supleix el [...]