Resultats de la cerca frase exacta: 51

Diccionari de la llengua catalana
31. eixugar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
totalment la llet (a una vaca, a una cabra, etc.). Quan muny les ovelles, les eixuga. Fer que (una vaca, una cabra, etc.) deixi de donar llet. Una vaca, una cabra, etc., perdre totalment la llet. Exhaurir 2. Eixugar el peix d'una bassa. Eixugar l'edició d'un llibre. eixugar la butxaca d [...]
32. mufar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, envestir (algú o alguna cosa) a cops de cap. El bou va mufar l'amo en veure'l córrer. No t'acostis a la vaca que mufa. [...]
33. munyir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la llet (d'una femella) prement-li la mamella. Ara munyen la vaca i podran donar-nos llet. munyir la vaca Treure tot el profit possible d'algú o d'alguna cosa. Treure (la llet) de la mamella prement-la. Llet munyida de poc. A les set muny i a les vuit ja té la llet venuda [...]
34. afollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer malbé, espatllar (especialment un membre), destruir. Oprimir 2. afollar nius Treure'n els ous o els ocells. Especialment les bèsties, avortar. La vaca s'afollà. Van fer afollar la truja.  [...]
35. dida
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que alleta l'infant d'una altra. Donar un infant a dida. Canviar, un infant, de dida. Una vaca dida. dida seca Dona que té cura d'un infant sense alletar-lo.  [...]
36. parir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit. posar algú a parir Criticar-lo granment. Crear, fer. Com ho has parit, això?  [...]
37. alimentació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alimentació a través d'altres vies o per altres mitjans que els naturals. alimentació artificial Alletament que no es fa amb la llet de la mare, sinó amb llet de vaca, fresca o modificada. Operació que consisteix a col·locar les municions a la part posterior de la tanca d'una arma [...]
38. vacant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vaca. Càtedra vacant. Seu vacant. Una plaça vacant. Quan el tron és vacant. Càrrec vacant, plaça vacant. Hi ha una vacant al departament de tresoreria. vacant cristal·lina En cristal·l., defecte puntual provocat per l'absència d'un àtom en una [...]
39. llet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fluid blanc o groguenc segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, que serveix per al nodriment de llurs cries. Llet de vaca, de cabra, de burra. tenir llet una dona Poder criar el seu nodrissó. ésser de mala llet Ésser de mala índole. [...]
40. fetge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o tenir un fetge de rajada] Suportar, tolerar, veure impassiblement, coses que, a altri, els afectarien, els mourien a obrar, etc. treure el fetge per la boca Fatigar-se granment. fetge de vaca Terra argilosa vermella o bruna. fetge de vaca Bolet de soca de l'ordre de les tricolomatals, de [...]
Pàgines  4 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>