FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Característica que presenten algunes reaccions orgàniques consistent en el fet que només un de cada dos estereoisòmers de partida pot conduir a un dels possibles diastereoisòmers, diferent en cada cas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. carnet d'identitat Document d'identitat. carnet de conduir Permís de conduir. En els diaris, secció on es donen succintament notícies de determinats rams. Carnet de les lletres, de les arts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art i pràctica de conduir les negociacions entre nacions. Carrera de qui s'ocupa en aquestes negociacions. Conjunt dels membres de la diplomàcia d'un país. Tacte, habilitat, a portar un afer delicat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conduir; l'efecte. La conducció d'un tren. La conducció d'un exèrcit, de l'Estat, d'una empresa. Sèrie de conductes que constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d'un fluid. Una conducció d'aigües, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solcar de canals (un país). Convertir en canal (un riu), fer-lo navegable. Conduir (l'aigua d'un vessant, d'un desguàs, etc.), per mitjà de canals o recs. Els sindicats canalitzen les lluites obreres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids. Xarxa, llenç, etc., de forma tubular, per a pescar, posar en comunicació un espai tancat amb l'exterior, etc. mànega de vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fàcilment es deixa instruir, conduir. Que fàcilment obeeix i se sotmet. És una criatura molt dòcil: mai no l'he de renyar per res. Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil. Fàcil de treballar. Cal un marbre més dòcil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Transmetre un programa de ràdio. Conduir, deixar passar a través seu. Els metalls transmeten l'electricitat. Els nervis transmeten les impressions dels sentits al cervell. Fer passar (quelcom que posseïm) a un altre o altres, transferir. Transmetre algú els seus poders. Transmetre un [...]
