221.
marcar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 senyalar(≠ assenyalar) remarcar, tornar a marcar. empremtar puntejar, marcar punts en una superfície; marcar els punts d'una dansa. timbrar estampillar segellaro sigil·lar bollar estigmatitzar encunyar contramarcar numerar, marcar amb nombres successius una cosa. etiquetar estampar [...]
|
222.
corea
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Discinèsia consistent en moviments involuntaris, ràpids, desordenats, irregulars, exagerats, que recorden els d'una dansa grotesca o tragicòmica. Afecta un o diversos músculs i s'associa amb hipotonia muscular i reflexos pendulars, sobretot els rotulars. És deguda a una alteració de les neurones [...]
|
223.
moviment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ant. Estagnació. bullidera bellugadissa joc. Això té massa joc. gir, moviment de cabals. reptació, moviment d'avançar arrossegant-se. evolució(de tropes, vaixells, etc.) figura(en una dansa) entra-i-surt(de persones) animació(en un carrer, etc.) locomoció, acció de moure's d'un [...]
|
224.
adigué
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
, la dansa i el cant.L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica [...]
|
225.
kabardí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.La llengua [...]
m 1 [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat. 2 pl aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire. 3 aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire. 4 aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa. 5 [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret. 6 mús aire, moviment. 7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklòrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó. 12 aire acondicionado aire condicionat. 13 aire colado [viento] celistre, aire acanalat. 14 aire comprimido aire comprimit. 15 aire de suficiencia fig aires de suficiència. 16 al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire). 17 al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire. 18 azotar el aire fig donar cops a l'aire. 19 cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires. 20 cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents. 21 cogerlas (o matarlas) en el aire fam [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol. 22 con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire. 23 dar aire [abanicar] fer vent (o aire). 24 dar aire fig [dinero] dissipar, menjar-se. 25 darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina). 26 darse aire p fr [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa). 27 darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de. 28 darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb. 29 de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat. 30 dejar en el aire fig deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent). 31 de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor. 32 echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca. 33 echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire). 34 en el aire en suspens, sense resoldre. 35 estar en el aire [radio, televisión] estar en antena. 36 exponer al aire exposar a l'aire. 37 hacer aire fer vent (o aire). 38 herir el aire fendre l'aire. 39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat. 40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial. 41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú. 42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 43 mudarse el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita. 44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací? 45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent. 46 ser aire fig ésser un buf. 47 tener aires de... tenir aires de... 48 tomar el aire [pasearse] escampar la boira. 49 vivir del aire fig [vivir con poco] viure de l'aire del cel. |
226.
manar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cacic. mestressejar. Era una dona a qui agradava de mestressejar. portar la bandera (o la batuta) menar la dansa tallar el bacallà. A casa seva és la dona qui talla el bacallà. tenir la paella pel mànec remenar l'ollaCp. l'expressió ésser de l'olla, ésser dels qui manen o [...]
|
227.
ballar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. valsar, ballar el vals i, per ext., ballar d'alegria. giragonsejar giravoltar sardanejar, ballar sardanes. puntejar, marcar els punts d'una dansa. galopar, ballar el galop. 2 Ballar és també v. tr., però tots els verbs registrats aquí són exclusivament intransitius. No es podria dir, doncs, dansar [...]
|
228.
déu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. demiürg, el déu de Plató, intel·ligència creadora, ordenadora del món. semideu (f. semideessa), fill (o filla) d'un déu i d'una dona o d'una deessa i un home. silvà, divinitat dels boscos. oracle, divinitat oracular. lars, déus protectors de la llar romana. musa, deessa del cant i de la dansa. nimfa [...]
|
229.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aire distraído, mirava amb aire distret. 6 mús aire, moviment. 7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklòrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó. 12 aire acondicionado aire condicionat. 13 aire [...]
|
230.
art
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
solen anomenar belles (Belles Arts): Pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa. Avui, l'arquitectura és més una ciència o una tècnica que un art. En canvi, hom sol donar el nom de setè art al cinema. 7 mitjà. 8 Filat de pescar. arteto artó, art petit que es cala i es lleva de mar [...]
|