FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que té les espícules protegides per glumes. Grup de plantes, en què de vegades s'engloben les famílies de les ciperàcies i les gramínies per la similitud en el port i en l'estructura floral. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dura un any. Un càrrec anual. Que s'esdevé cada any. Les festes anuals del poble. En bot., que compleix el seu desenvolupament en un període inferior a un any, de manera que floreix i fructifica i a continuació mor, dintre d'un any. Teròfit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dura dos anys. Magistratura biennal. En bot., que acompleix el seu desenvolupament en dos anys, de manera que floreix i fructifica el segon any i a continuació mor. Que es repeteix cada dos anys. Concurs biennal. Manifestació de caràcter artístic que té lloc cada dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que té les vores de consistència o de color diferents que la resta de la superfície. Fulla marginada. Que per diverses causes no es troba plenament integrat dins una comunitat social i en rep un tracte discriminatori, excloent o repressiu. Els sectors marginats de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De figura de llombrígol o melic. Que té llombrígol. Que té una excavació com el llombrígol. En bot., que presenta una depressió comparable a la del llombrígol, en general corresponent al punt de fixació. Fixat al substrat per un sol punt, més o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posat enfront d'un altre. Costats oposats. Angles oposats. Un angle i un costat oposats en un triangle. És d'una opinió oposada a la vostra. En sentit contrari dins una mateixa línia o en línies paral·leles. En bot., en nombre de dos per nus i enfrontats entre ells [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar voltes o passejos. Hem agafat un bot i hem voltejat un parell d'hores pel port. Una nau, fer bordades. Fer giravolts o salts acrobàtics. Les campanes, sonar donant voltes. Donar voltes o passejos (per un indret). Hem anat voltejant tot el port, la ciutat. Fer sonar (les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar per mitjà de frenells (el guió d'un rem) al fons d'un bot o (el botaló d'un vaixell). Lligar entre ells, un cop abarloats, (diversos vaixells) amb frenells per tal de formar, abans d'entrar en combat, un conjunt compacte que impedeixi als vaixells enemics el pas entre els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ventre quan fa bot. Tenir panxa, molta panxa. Posar panxa. Falda 6. La porció més grossa i convexa d'un objecte. La panxa d'una ampolla, d'una gerra. fer panxa Una porció d'una paret, desviar-se de la vertical sortint enfora. En el joc de l'osset, part més convexa de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posar una cosa sobre una altra. Per aposició de mans, el sant li tornà la vista. En gram., juxtaposició d'un substantiu o d'un sintagma nominal a un altre substantiu o a un altre sintagma nominal, aquell fent d'adjunt explicatiu d'aquest. En bot., deposició de [...]
