FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bèstia sobre la qual hom cavalca. Operació de muntar. Allò sobre què està muntat un objecte. La muntura era d'or. Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cavall o altre quadrúpede, anar al trot. Cavalcar en un cavall o altra muntura, que va al trot. Caminar molt de pressa, moure's insistentment d'un lloc a l'altre, treballar afanyosament. Com camina!; l'he volgut seguir, i m'ha fet trotar! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Muntura dels instruments d'observació mitjançant la qual l'instrument se situa sobre un pla paral·lel a l'horitzó sensible girant al voltant d'un eix vertical, de manera que permet mesurar fàcilment l'azimut i l'angle d'altura d'un objecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una muntura, treure's (la persona que la cavalca) del damunt. El cavall feu un salt i el desmuntà. Descavalcar 1 . desmuntar un canó Treure'l de la curenya. Desfer (una cosa que ha estat muntada) desajuntant-ne les parts. Desmuntar una bastida. Aquest rellotge, s'ha de desmuntar i tornar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barba de balena usada, a causa de la seva elasticitat, per a fer la muntura d'una cotilla, d'un paraigua, d'un ventall, etc. Làmina o tira de fusta, d'os, etc., que, juntament amb d'altres, sosté la tela d'un ventall. Vareta flexible de metall que, juntament amb d'altres, forma l'armadura [...]