FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça cilíndrica de ferro closa en el fons que es carrega de pólvora i es dispara en senyal de festa. Morter petit, de bronze o de ferro colat, usat per a provar la potència de la pólvora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de brillant. La brillantor dels estels. La brillantor dels seus ulls. La brillantor de la festa. La brillantor del seu estil. Energia per unitat d'àrea i unitat de temps rebuda d'un objecte celeste. Lluminositat aparent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ball o farsa dansada executada per una comparsa, per una moixiganga, etc., per a divertiment en una festa. Dansaire del grup de set que voltaven la moma, en la cavalcada de la vigília de Corpus al País Valencià. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder major o menor d'emissió. Relació entre el poder emissiu total d'un cos i el poder emissiu total d'un cos negre perfecte a la mateixa temperatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat de vida. Éssers animats. Una festa molt animada. Al capvespre, els carrers són animats. Quina conversa tan poc animada! En heràld., que és d'un esmalt diferent de l'esmalt del cos, s'aplica als ulls dels animals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de pesant. La major pesantor del plom sobre el ferro. Atracció d'un cos per la massa d'un astre a causa de la gravitació. La pesantor dels cossos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rematar; l'efecte. El darrer dels tres tocs de campana que anuncia la missa major i que sol acabar amb un repicó ràpid. Tros final d'una dansa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca ígnia plutònica, holocristal·lina, composta essencialment de quars, plagiòclasis en major proporció que en el granit i quantitats més petites de biotita i d'hornblenda, molt freqüent a les serralades catalanes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell no volador semblant a l'estruç però força més alt, de coll llarguíssim, que visqué a Nova Zelanda fins a èpoques recents i era l'espècie coneguda de major llargària. [...]
