FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica del tenidor de llibres. tenidoria de llibres per partida doble Sistema de comptabilitat que estableix per a cada operació un deutor i un creditor i fa figurar, així, cada suma dos cops en el llibre major. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar tibant o més tibant. Aquestes cordes s'han de tibar. tibar la corda Estirar la corda. Estar tibant. Els cables no tiben prou. Obrar amb major esforç. Si voleu acabar la feina avui, haureu de tibar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen, helicoidalment o cíclicament, una sèrie de peces fèrtils, com és ara la pinya de les coníferes. Conjunt d'anells que constitueixen la major part del cos dels cestodes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conflicte amb l'ajuda d'un tercer. Persona que no és cap de les dues que intervenen en un afer. Això seria fer mal a un tercer. Tercer grau de l'escala musical diatònica. En mús., interval que abraça tres graus consecutius de l'escala. tercera major Tercera de dos tons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa catòlica en què se celebra solemnement, dotze dies després de Pentecosta, la institució de l'eucaristia. Col·lecció general d'escrits. El corpus de les inscripcions llatines. Tota la literatura sobre una matèria. Conjunt d'enunciats o de textos utilitzats en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flamarada que es fa tirant al foc un manat de branquillons secs, palla, fullaraca, encenalls, etc. A la vora del foc, amb bones xeres, es va eixugar la roba. Gatzara . Cada cop que es reunien feien xera. Afalac, carícia, festa. Una xera de marit no dura ni un xic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Absència de tot allò que pot constituir una molèstia o una incomoditat material. Viure en un gran confort. Disposició de les coses adreçada a fornir un major benestar físic. El confort dels trens moderns. Hotel amb tot el confort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fill, pertanyent al fill. Amor filial. Obediència filial. Empresa o societat amb personalitat jurídica pròpia, però que és controlada per una societat mare que en posseeix la major part del capital. Les filials d'una casa de comerç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda aferrada per un extrem a un puny d'escota d'una vela major o d'una altra vela quadrada, que, juntament amb altres, serveix per a portar el puny a la part central de la verga. Palanqui 3 . Xafaldet. [...]
