1.
esperit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància subtil que es considera com a principi de vida. Esperit vital. Aquest licor em regira els esperits. Substància que es desprèn de certs cossos sotmesos a la destil·lació. esperit de nitre Àcid nítric. esperit de sal Àcid clorhídric. [...]
|
2.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Substància o ésser incorpori, immaterial, benèfic o malèfic, que és objecte de culte. [...]
|
3.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Ànima racional, pensant. [...]
|
4.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Impuls dominant segons el qual obra l'home. [...]
|
5.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Ésser personalitzat però incorpori, immaterial. [...]
|
6.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Substància o ésser incorpori, immaterial, benèfic o malèfic, que és objecte de culte. [...]
|
7.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Substància o ésser incorpori, immaterial. [...]
|
8.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Qualsevol de les substàncies volàtils obtingudes per destil·lació, o una mixtura d'alcohol amb algun producte volàtil. [...]
|
9.
esperit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [hàlit] espíritu. 2 [ésser incorpori] espíritu. 3 [ànima] espíritu. 4 [ànim, impuls] ánimo, espíritu. No tinc esperit per a fer això, no tengo ánimo para hacer esto. Esperit de rebel·lió, espíritu de rebelión. 5 [pensaments] espíritu. L'esperit de l'Església, el espíritu de la Iglesia. 6 gram [...]
|
10.
esperit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. genio dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una [...]
1 alè (→) 2 Substància subtil que hom considera com a principi de vida. Els esperits dels irracionals tornen al no-res (Llull). principi de vida (o vital) ànima (→) 3 → substància. 4 → essència. 5 Ésser incorpori, imaginari. àngel (→) diable (→) ànima. Les ànimes del purgatori. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. geni o dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una espècie d'àngel de la guarda. follet gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines. elf (de la mitologia escandinava) fada silf (f. sílfide), esperit elemental de l'aire. ondina, esperit elemental de l'aigua. valquíria, espècie de deessa de la mitologia escandinava. hurí, espècie d'àngel de gènere femení, de formes seductores, en la religió mahometana. Cp. aparició, fantasma 6 → ànim. 7 → disposició. 8 Conjunt d'idees o de sentiments dominant en la manera d'obrar o en una obra. pensament. El pensament de l'Església. geni. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana. enginy sal (fig.) humor 9 Esperit Sant: Paràclit o paraclet. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |