Coure treballat en forma de xapa o de fil. Un càntir d'aram. Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina. [...]

Que lluu. Dues olles d'aram lluents. Un ull lluent. [...]

Recipient d'aram amb un llarg mànec que serveix per a treure líquid d'una caldera o d'un altre recipient. [...]

Cullerot d'aram de mànec llarg que els confiters utilitzen per a tirar a la caldera el sucre que està a punt per a fer els confits. [...]

Unitat monetària de compte emprada a Castella i posteriorment a la resta de territoris espanyols, fins a mitjan segle xix, per a valorar totes les altres monedes d'or, d'argent, de billó i d'aram. [...]

Safata de metall per a demanar almoina, portar aigua, etc. Una bacina plana de llautó. Una bacina rodona d'aram. Cràter de més de 200 quilòmetres de diàmetre en la superfície d'un planeta altre que la Terra. [...]

Moneda encunyada a Castella des del segle xv fins al xix, amb un valor de quatre maravedisos. Unitat de valor de les monedes d'aram batudes al segle xix per a circular a Catalunya. Diners. No puc viure sense quartos. [...]

Acció de fer un objecte donant una certa forma a una matèria. L'aram d'aquest vas no ens ha costat res; només n'hem hagut de pagar la faiçó. Forma donada a l'objecte així fet. El cuir d'aquestes sabates és bo, però no m'agrada la faiçó. Faccions . L [...]

Establiment on es treballaven materials metal·lúrgics, especialment aquell on s'obtenia el ferro per reducció directa del mineral. Farga de ferro. Farga d'aram. farga catalana Mètode de reducció del mineral de ferro, emprat entre els segles xvii i xix a les fargues de [...]

diners. A l'edat moderna, moneda d'aram de valor de 6 diners. En mús., interval que abraça sis graus consecutius de l'escala. sisena major Sisena de quatre tons i un semitò. sisena menor Sisena de quatre tons. Sisena posició del canvi de marxes d'un vehicle automòbil, [...]