11.
desmayar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr p fr 1 fer desmaiar, provocar un desmai. Ver el accidente le desmayó, veure l'accident el va fer desmaiar. 2 [un color] empal·lidir, esmorteir. v intr 3 fig desmaiar. v pron 4 desmaiar-se. [...]
|
12.
despertar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 despertar. Una fuerte explosión despertó a todo el pueblo, una forta explosió va despertar tot el poble. 2 fig [suscitar] despertar, desvetllar, moure. Una noticia que despierta interés, una notícia que desperta interès. 3 fig [provocar] despertar. Despertar el [...]
|
13.
pasmar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asombrar] esbalair, admirar, deixar parat (o atònit, o estupefacte), meravellar. Su actitud me ha pasmado, la seva actitud m'ha esbalaït. 2 [enfriar mucho] glaçar, gelar. 3 p fr [helar las plantas] gelar. 4 p fr [provocar un desmayo] estabornir, fer perdre els sentits. v pron 5 [quedarse [...]
|
14.
introducir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[provocar] introduir. Introducir el desorden, la discordia, introduir el desordre, la discòrdia. v pron 5 entrar intr, introduir-se. Se han introducido en la casa por el balcón, han entrat a la casa pel balcó. 6 [en un ambiente] entrar intr, introduir-se. 7 [meterse] introduir-se, penetrar intr. [...]
|
15.
promover
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: morder] 1 [elevar] promoure, elevar. Fue promovido a la dignidad de cardenal, fou promogut a la dignitat de cardenal. 2 [activar una acción] promoure, provocar. Promover un escándalo, promoure un escàndol. 3 [incoar] incoar. Promover un expediente, incoar un expedient. [...]
|
16.
revuelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 p fr [segundo vuelo] revolada f. 2 fig [turbación] renou, enrenou. El hecho produjo un gran revuelo, l'esdeveniment va provocar un gran renou. 3 de revuelo fig i p fr de llampada. 4 levantar revuelo fig fer renou (o enrenou). [...]
|
17.
citar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [avisar] citar. 2 [aducir un pasaje] citar. 3 [mencionar] esmentar, mencionar. Entre sus obras no citó la principal, entre les seves obres no esmentà la principal. 4 taurom provocar [el brau]. 5 para no citar a otros per a no citar-ne d'altres. [...]
|
18.
mover
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: morder] v tr 1 moure, bellugar. 2 moure, bellugar, remenar. Mueve la cabeza, mou el cap. 3 fig [incitar] moure. Le mueve la pasión, el mou la passió. 4 fig [provocar] moure, suscitar. Mover jaleo, escándalo, moure xivarri, escàndol. 5 jocs [en el ajedrez, etc] jugar. 6 mover a [...]
|
19.
armar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 8 [una trampa] parar, posar. 9 fig [urdir] armar, provocar. Armar jaleo, ruido, un escándalo, armar aldarull, soroll, un escàndol. 10 amer [un cigarrillo] cargolar, fer. 11 armarla (o armar una, o armarla buena) fig i fam armar un escàndol (o un daltabaix). v pron 12 [con armas] armar-se. 13 fig [...]
|
20.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llengua no hi ha qui l'entengui. 8 andar en lenguas fig i fam anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc). 9 atar la lengua fig i fam [hacer callar] cloure la boca. 10 buscar la lengua fig i fam [provocar] buscar les pessigolles. 11 calentársele a uno la lengua fig i fam parlar pels [...]
f 1 anat llengua. 2 [idioma] llengua. La lengua inglesa, la llengua anglesa. 3 [badajo] batall m. 4 [de la balanza] llengüeta, agulla. 5 [de encuadernador] llengüeta. 6 [de tierra, de fuego, etc] llengua. 7 [manera de hablar] llengua, parlar m. Con esa lengua no hay quien le entienda, amb aquesta llengua no hi ha qui l'entengui. 8 andar en lenguas fig i fam anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc). 9 atar la lengua fig i fam [hacer callar] cloure la boca. 10 buscar la lengua fig i fam [provocar] buscar les pessigolles. 11 calentársele a uno la lengua fig i fam parlar pels descosits. 12 calentársele a uno la lengua fig i fam acalorar-se. 13 con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua. 14 darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba. 15 de lengua en lengua de boca en boca. 16 destrabar la lengua fig i fam deslligar la llengua. 17 echar la lengua fig i fam [estar muy cansado] treure un pam de llengua. 18 hacerse lenguas fig i fam [alabar] fer bocades. 19 írsele la lengua (o irse de la lengua) fig i fam anar-se'n de la llengua (o de la boca). 20 largo de lengua fig i fam llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga). 21 lengua afilada fig i fam [mala lengua] mala llengua, llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada). 22 lengua canina bot [cinoglosa] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 23 lengua cerval (o cervina, o de ciervo) bot [Phyllifis scolopendrium] llengua de cérvol. 24 lengua de buey bot [Anchusa azurea] buglossa, llengua de bou. 25 lengua de escorpión fig i fam mala llengua, llengua d'escorpí (o verinosa, o viperina, etc). 26 lengua de estropajo (o estropajosa) fig i fam mastegaparaules. 27 lengua de oc occità, llengua d'oc. 28 lengua de oil llengua d'oïl. 29 lengua de perro bot [lengua canina] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 30 lengua de serpiente (o de sierpe) fig i fam [lengua de víbora] llengua de serp (o d'escorpí, o verinosa, o viperina, o esmolada). 31 lengua de trapo fig i fam mastegaparaules. 32 lengua de víbora (o viperina) fig i fam llengua d'escorpí (o viperina, o de serp, o verinosa). 33 lengua larga fig i fam llengua llarga, molta llengua. 34 lengua materna llengua materna. 35 lengua muerta, viva llengua morta, viva. 36 ligero de lengua fig i fam [descarado, maldiciente] llarg de llengua, llenguallarg, llengut. 37 ligero de lengua fig i fam [boquirro] bocafluix, fluix de llengua, bocamoll. 38 llevar la lengua fuera fig i fam treure un pam de llengua. 39 mala lengua fig i fam mala llengua. 40 malas lenguas fig i fam [gente maldiciente] males llengües. 41 morderse la lengua fig i fam mossegar-se la llengua (o els llavis). 42 no morderse la lengua fig i fam no tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat (o estar gat), anar calent de cap (o d'orelles). 47 tener mala lengua fig i fam tenir molta llengua, tenir la llengua llarga, ésser llarg de llengua. 48 tener mucha lengua fig i fam [ser muy hablador] haver menjat llengua. 49 tirar de la lengua fig i fam estirar la llengua. 50 tomar lengua (o lenguas) fig i fam hist [informarse] posar-se al corrent. 51 trabársele la lengua fig i fam entortolligar-se-li la llengua. 52 traer en lenguas fig i fam fer anar a llengües de la gent (o de tothom). 53 venírsele a la lengua fig i fam venir-li a la boca. |