bon ús de la seva autoritat;
quan és una forma del verb usar (en parlars baleàrics i alguerès): Sempre ús el llapis per fer els mots encreuats.
S'escriu us en els casos següents:
quan és un pronom feble: Us vull donar les gràcies;
quan és el nom de la lletra u, en plural: Confon les us amb [...]
, Sí o no?, Sí que ho sap;
amb el significat d''afirmació': donar el sí, comptar els sís i els nos.
S'escriu si, sis en els casos següents:
quan és un pronom reflexiu o recíproc: Parla de si mateix;
quan és una conjunció: Digues si vols venir, Si que plou!;
quan fa referència a la nota [...]
Fitxa
6242/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: déu o deu?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per exemple, davant de sigles que comencen amb i o u seguides de vocal, com ara IESE (Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa), es poden donar dues pronunciacions diferents. Si es pronuncien amb [...]
Fitxa
6242/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: déu o deu?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)