aclarir. defecar(un líquid) desenterbolir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

[Se conjuga como: mullir] v tr 1 [lisiar] esguerrar. 2 fig [baldar] baldar, capolar. v intr 3 [las aves] femtar, defecar. v pron 4 [una persona] tolir-se, baldar-se, ferir-se.  [...]

Expulsió de la femta per l'anus. És un acte reflex que s'inicia quan l'ona peristàltica del còlon terminal fa passar el contingut fecal al recte i produeix la distensió d'aquest i la necessitat de defecar. [...]

m 1 anat vientre. 2 [d'una ampolla, d'una gerra] vientre, panza f, barriga f. 3 [prenyat] vientre. 4 fís [d'una ona estacionària] vientre. 5 anar (o fer) de ventre (o buidar el ventre, o descarregar el ventre) [defecar] ir (o hacer) de vientre, evacuar (o exonerar) el vientre. 6 anar prim de [...]

apurar depurar acendrar, cendraro afinar(metalls) copel·lar(metalls en el gresol) refinar rectificar(un líquid). Alcohol rectificat. deflegmar denejar netejar clarificar(líquids) mundificar purgar, llevar d'una cosa allò que la impurifica. defecar(un líquid) Cp. desinfectar, esterilitzar Ant [...]

merc cámara. Cambres agràries, de comerç, cámaras agrarias, de comercio. 14 [o plural] [deposició de ventre] cámaras pl. 15 anar de cambra evacuar el vientre, defecar, evacuar. 16 cambra aerífera bot cámara aerífera. 17 cambra alta cámara alta. 18 cambra apostòlica cámara apostólica. 19 cambra aquosa [...]

[cadàver] de cuerpo presente. 29 en cos i ànima en cuerpo y alma. 30 ésser com un cos sense ànima fig i fam ser un cuerpo sin alma. 31 fer (o anar) de cos [defecar] hacer de cuerpo, hacer de vientre. 32 prendre cos tomar (o cobrar) cuerpo, tomar consistencia. 33 tenir cos [un vi] tener cuerpo.  [...]

1 desallotjar. L'empresari va fer desallotjar la sala. buidar. La policia buidà la plaça en poca estona. 2 anar de ventreo simpl. anar. Ja fa dies que no va. Anar dur. defecar excrementar femtar fer. Un dia, ella va fer sang. fer (o anar) de cos deposar escorporar-se fer les seves feines [...]