Resultats de la cerca frase exacta: 64
|
61.
submergir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una cosa. inundar(->) colgar. L'aigua colgava tots aquells horts. banyar(per anal.). El riu, quan sortia de mare, banyava tota la ribera. 3 (submergir-sepron.) enfonsar-se. bussejar, nedar per sota l'aigua. abismar-se(una nau al mar) 4 Fig. enfangar-se(fig.). [...]
|
|
62.
caer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 [hacia abajo] caure. 2 [colgar] caure. 3 [un vestido] penjar. La falda te cae por un lado, la faldilla et penja per un costat. 4 [sucumbir] caure. 5 [decaer] decaure, perdre, anar de caiguda. 6 [pecar] caure. 7 [los colores] perdre. 8 [el sol] declinar, pondre's pron. 9 [la [...]
|
|
63.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, mot en tant que expressa una idea. En la seva carta empra uns conceptes molt durs. veu Cp. locució: reunió de mots que fan la funció d'un mot. 2 al·lòtrop, mot que té, en una llengua, la mateixa etimologia que un altre. Col·locar i colgar són dos mots al·lòtrops, igual que hostal i [...]
|
|
64.
cobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. enrovinaro enrubinar, íd. colgar. L'aigua colgava tots aquells horts. submergir, cobrir un espai de terreny amb un líquid. L'aiguat ha submergit els carrers baixos. inundar, íd. encendrar, cobrir amb cendra. Encendrar el braser. calçar, cobrir de terra la soca d'una planta [...]
1 tapar encobertar protegir (→) vestir revestir recobrir embolcar embolcallar cobricelar (→), cobrir com amb un dosser o cobricel. sostrar, cobrir una construcció amb un sostre. ensostrar, íd. banyar. Banyar de morter la paret. trespolar, íd. teular, cobrir una casa amb una teulada. enllaunar, cobrir amb una llauna. enllandar, cobrir amb llandes o llantes una roda. enllatar, cobrir una cosa amb llates. enjoncar, cobrir el terra amb joncs, rames, fulles, flors, etc. espartar, cobrir una cosa amb espart. enfustar, cobrir una cosa amb fustes. embrostar, cobrir amb brosta una cosa emplomar, cobrir una cosa amb plom. Emplomar una teulada. embrossar, cobrir amb brossa una cosa (esp. una pila de carbó, una pila de fems). emporxar. Hem emporxat la terrassa de ponent. cofar, cobrir el cap amb qualsevol lligadura. pallar, cobrir de palla. Aquest hivern hem hagut de pallar les maduixeres. empallar, cobrir amb palla, guarnir amb un revestiment o un embolcall de palla. Les ampolles van totes empallades. empissarrar, cobrir amb trossos de pissarra. estorar, cobrir el paviment amb estores. encatifar, íd. amb catifes. emmantar, cobrir amb mantes. emmantellar, cobrir amb un mantell o com amb un mantell. enverdescar, cobrir amb verdesca o ramatge. arenar, cobrir amb arena. sorrar, íd. envelar o entendar, cobrir amb vels o amb veles, amb tendals, etc. engomar, cobrir la terra (una capa de llot portat per la riuada). enllacar, íd. enllotar, íd. enrovinar o enrubinar, íd. colgar. L'aigua colgava tots aquells horts. submergir, cobrir un espai de terreny amb un líquid. L'aiguat ha submergit els carrers baixos. inundar, íd. encendrar, cobrir amb cendra. Encendrar el braser. calçar, cobrir de terra la soca d'una planta. emborrassar, cobrir d'una capa de llard una vianda que ha de rostir-se. cuirassar o encuirassar, cobrir d'una cuirassa. Un vaixell cuirassat amb planxes d'acer. blindar, cobrir amb planxes de ferro o acer una nau o un altre objecte. arrebossar (→) encasquetar-se, cobrir-se amb el barret, gorra, etc., ficant-lo fins a les orelles. embrossar-se, cobrir-se de brossa un bosc, un camí, etc. → amagar, omplir, protegir, abrigar. 2 Acoblar-se el mascle amb la femella. posseir (→) tirar-se (vulg.) muntar (esp. el cavall, l'ase, etc.) saltar (v. tr.) Algunes espècies tenen un verb propi: amarrir (l'ovella) torir (el bou. Alc.) caponar (l'aviram) averrir (el porc) 3 Cobrir-se el temps: → ennuvolar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 tapar
encobertar
protegir (→)
vestir
revestir
recobrir
embolcar
embolcallar
cobricelar (→), cobrir com amb un dosser o cobricel.
sostrar, cobrir una construcció amb un sostre.
ensostrar, íd.
banyar. Banyar de morter la paret.
trespolar, íd.
teular, cobrir una casa amb una teulada.
enllaunar, cobrir amb una llauna.
enllandar, cobrir amb llandes o llantes una roda.
enllatar, cobrir una cosa amb llates.
enjoncar, cobrir el terra amb joncs, rames, fulles, flors, etc.
espartar, cobrir una cosa amb espart.
enfustar, cobrir una cosa amb fustes.
embrostar, cobrir amb brosta una cosa
emplomar, cobrir una cosa amb plom. Emplomar una teulada.
embrossar, cobrir amb brossa una cosa (esp. una pila de carbó, una pila de fems).
emporxar. Hem emporxat la terrassa de ponent.
cofar, cobrir el cap amb qualsevol lligadura.
pallar, cobrir de palla. Aquest hivern hem hagut de pallar les maduixeres.
empallar, cobrir amb palla, guarnir amb un revestiment o un embolcall de palla. Les ampolles van totes empallades.
empissarrar, cobrir amb trossos de pissarra.
estorar, cobrir el paviment amb estores.
encatifar, íd. amb catifes.
emmantar, cobrir amb mantes.
emmantellar, cobrir amb un mantell o com amb un mantell.
enverdescar, cobrir amb verdesca o ramatge.
arenar, cobrir amb arena.
sorrar, íd.
envelar o entendar, cobrir amb vels o amb veles, amb tendals, etc.
engomar, cobrir la terra (una capa de llot portat per la riuada).
enllacar, íd.
enllotar, íd.
enrovinar o enrubinar, íd.
colgar. L'aigua colgava tots aquells horts.
submergir, cobrir un espai de terreny amb un líquid. L'aiguat ha submergit els carrers baixos.
inundar, íd.
encendrar, cobrir amb cendra. Encendrar el braser.
calçar, cobrir de terra la soca d'una planta.
emborrassar, cobrir d'una capa de llard una vianda que ha de rostir-se.
cuirassar o encuirassar, cobrir d'una cuirassa. Un vaixell cuirassat amb planxes d'acer.
blindar, cobrir amb planxes de ferro o acer una nau o un altre objecte.
arrebossar (→)
encasquetar-se, cobrir-se amb el barret, gorra, etc., ficant-lo fins a les orelles.
embrossar-se, cobrir-se de brossa un bosc, un camí, etc.
→ amagar, omplir, protegir, abrigar.
2 Acoblar-se el mascle amb la femella.
posseir (→)
tirar-se (vulg.)
muntar (esp. el cavall, l'ase, etc.)
saltar (v. tr.)
Algunes espècies tenen un verb propi:
amarrir (l'ovella)
torir (el bou. Alc.)
caponar (l'aviram)
averrir (el porc)
3 Cobrir-se el temps: → ennuvolar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana