FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors ell tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa. Objecte que la motiva. Cadascú té la seva dèria. Tu no t'escoltes a ningú: vas a la teva dèria i prou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció de sentit usada com a figura retòrica que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa. Figura retòrica que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe visible d'una idea sovint acompanyat d'una llegenda explicativa. Símbol 1 . L'emblema de la justícia és una balança. En heràld., divisa. Senyal distintiu, algunes vegades posat dins un escut, d'un cos militar o d'una persona o d'una família no pertanyent a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indistint, poc clar. Tenir un record confús d'una cosa. Tinc una idea confusa d'haver vist aquest home en alguna banda. Una persona d'idees confuses. Sentiren una confusa remor de veus. Un estil confús. Torbat a causa de la vergonya o el pudor. Se sentia confusa davant de tants elogis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'explotar o espletar; l'efecte. L'explotació d'una mina. L'explotació dels obrers pels patrons. L'explotació d'una idea per part dels imitadors. Conjunt d'instal·lacions dedicades a la producció agrícola, ramadera, minera o industrial. Resultat d'extreure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. Sentir un gran plaer. Això em dona un plaer. Un viatge de plaer. Allò que causa aquesta satisfacció. Els plaers del món. No ens negui el plaer de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és adient amb les circumstàncies, amb la manera d'ésser d'algú o d'alguna cosa. Fa una calor impròpia del mes que som. Aquest llenguatge és impropi d'un cavaller. Que no expressa exactament, amb propietat, la idea. És una manera de dir impròpia. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que em ronda la son. rondar pel cap Una idea, fer-se més o menys present en la consciència d'algú durant un temps. Fa dies que aquest pensament ens ronda pel cap a tots. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixat en un indret determinat. No tenir residència fixa. Tenir els ulls fixos en una cosa. L'esguard fix; la mirada fixa. Que no pot desplaçar-se. Una peça fixa. Fixat en un estat determinat. Tenir una idea fixa. No tinc cap feina fixa. Vendre a preu fix. Integrat a la plantilla d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té existència sinó en la imaginació. Ordre real i ordre ideal. Que respon a la idea que concebem del perfecte. La bellesa ideal. És una dona ideal. Patró de perfecció, bellesa, excel·lència física o moral. Allò que hom considera com el [...]
