FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'alçar i llançar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, un ase, un mul, etc. La mula esquivà els gossos amb quatre guitzes. Cop que es dona amb aquest moviment. fer la guitza a algú Importunar-lo, destorbar-lo de reeixir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crit de l'ase o d'altres animals, com el lleó. brams d'ase no pugen al cel Allò que algú diu i que no mereix d'ésser atès. Crit fortíssim, eixordador. Soroll intens del vent tempestuós, de la mar avalotada. [usat generalment en pl.] Crit acompanyat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De manera que cada cosa d'una sèrie concerneix una cosa d'una altra sèrie o s'hi correspon. Els femenins dels noms porc, cavall i ase són respectivament truja, egua i somera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior de l'esquena d'un quadrúpede, especialment un cavall, un ase o un mul. Vingué a cavall portant el seu germanet a la gropa. La gropa d'un tossal, d'un serrat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'ase i altres animals, fer brams. Les persones, cridar fort. Cantar fent grans crits. Cridar plorant. El petit s'ha despertat i brama amb gran desconsol. La tempesta, la mar avalotada, etc., fer soroll. [...]
