FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fermat els gossos: no tinguis por que t'envesteixin. no saber on s'ha de fermar l'ase No saber què s'ha de fer. no saber on s'ha de fermar l'ase Estar desvagat sense poder-se entretenir. Confirmar 1. Establir amb seguretat i força legal (un tracte, un conveni, etc.). Fermar les treves [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (d'un animal, d'alguna cosa), les ferradures que portava, els ferros que hi eren adaptats. Desferreu el bagul abans de cremar-lo. Un animal o una cosa, perdre les ferradures o els ferros que tenia adaptats. L'ase s'ha desferrat i necessito que el ferris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre viril de certs animals. Vit de bou, d'ase. vit de bou Vara feta amb el nervi del membre genital del bou, un cop sec i retort, amb què es pega a les bèsties a fi de fer-les obeir o de castigar-les. vit d'en Gaona Fadrí 4. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una llesca de suro que quan era a l'arbre queia a l'exterior. Part superior i convexa d'una cosa. L'esquena d'una muntanya. esquena d'ase Acabament d'un mur, d'una paret, etc., formant declivi a un costat i a l'altre de la línia més alta o cresta. esquena d'ase Perfil transversal de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar dins si mateix, per la fecundació, existència (a un nou ésser). A la somera és pròpia cosa de concebre ase. La comtessa concebé un fill del dit comte. Maria concebé per obra de l'Esperit Sant. Algú, formar-se dins seu (idea d'alguna cosa). Concebre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voraviu, cultivada per la seva arrel (Pastinaca sativa ssp. sativa). Arrel comestible de la xirivia, grossa i cònica, emprada com a verdura i com a farratge. xirivia borda Pastanaga d'ase. xirivia silvestre Xirivia d'una raça d'arrel prima i fibrosa i de tiges i fulles pubescents i grisenques [...]
