FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar a una regla. Decidí d'arreglar la seva vida. Han arreglat perfectament les diverses tasques de l'hospital. Arranjar. No cal que l'ajudi: ja se sap arreglar tot sol. Compondre's. Si s'arreglés una mica seria més atractiu. Enriquir-se. estar arreglat Estar en bona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira generalment de fil, especialment la que serveix per a lligar o embolicar un membre i per a subjectar apòsits aplicats a una nafra, un tumor, una contusió, etc. Posar-se una bena. Treure's, llevar-se, la bena. tenir una bena davant els ulls [o tenir una bena als ulls] No veure la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fulls de paper disposats com els d'un llibre, que serveix per a escriure-hi. llibreta d'anelles Llibreta proveïda de dues anelles o més per a subjectar els fulls. llibreta d'espiral Llibreta en què els fulls estan subjectats per un costat amb un filferro helicoidal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell que serveix per a subjectar. Aparell compost per dos cabirons amb diversos forats rectangulars per a allotjar dos trossos de llistó gruixut a manera de suport, de posició graduable, que amb l'ajut de tascons serveix per a encolar creueres o plafons de fusta massissa. Aparell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
penjant Carpeta proveïda d'uns ganxos perquè es pugui subjectar a les guies d'un arxivador. Conjunt de fitxers informàtics agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne l'ús i l'administració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument format per dues peces a manera de mandíbules que poden estrènyer-se per l'acció de la mà o una molla, que serveix per a agafar coses petites, subjectar papers, objectes, etc. Pinces de dolços. Pinces de gel. Pinces de sucre. Pinces d'estendre la roba. Pinces de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de ferro en forma d'arc aproximadament semicircular que es clou passant un pern pels forats que hi ha a cada extrem de l'arc, la qual serveix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d'una persona, penjar una campana, etc. Peça de ferro en forma de U, amb els extrems roscats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que, passant per sota la barba, serveix per a subjectar un casc, un elm, etc. Corretja de la brida que estreny les barres del cavall i serveix per a dominar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regla a seguir en fer alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment, etc. Procedir segons les normes, sense norma. Seguir, transgredir les normes. Normes de conducta. Prendre norma d'algú. Servir de norma. Precepte referit al bon ús fonètic, morfològic, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vestidura del gran sacerdot israelita, en forma de bossa i penjada damunt del pit. Creu que com a insígnia pontifical porten penjada sobre el pit els bisbes i altres prelats. Fermall en forma quadrangular utilitzat antigament per a subjectar la capa sobre el pit. [...]