'Albacete
Ciudad Real: de Ciudad Real
Conca: de Conca
Guadalajara: de Guadalajara
Toledo: toledà -ana
[...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
que la població ha doblat en tres anys.
Si mirem el gràfic de temperatures, observarem que aquesta setmana baixen.
En canvi, la forma femenina gràfica s'utilitza estrictament en geometria per designar la representació de la funció real d'una variable real mitjançant una corba plana (context en què [...]
demanda de contradicció En llenguatge jurídic català, el terme demanda de contradicció designa un escrit d'al·legacions que formula la part passiva per oposar-se a la pretensió de la part actora d'aconseguir la plena efectivitat d'un dret real inscrit en el Registre de la Propietat.
El terme [...]
Actualment les províncies de l'Estat espanyol són les següents:
Àlaba
Alacant
Albacete
Almeria
Astúries
Àvila
Badajoz
Barcelona
Biscaia
Burgos
Càceres
Cadis
Cantàbria
Castelló de la Plana
Ceuta
Ciudad Real
Conca
Còrdova
la Corunya
Girona
Granada
Guadalajara
Guipúscoa
Huelva
Illes Balears
Jaén [...]
, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat:
Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells.
Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa [...]
com a vertadera o bé una situació hipotètica o falsa. Aquest fet, juntament amb altres factors, determinen l'ús del mode del verb.
Pel que fa a les construccions concessives amb el verb en indicatiu, expressen una situació concebuda com a real. És el cas de l'exemple del primer paràgraf.
En canvi [...]
Lleó
Londres
Montsó
Nàpols
Nova Jersey
Seül
Tolosa de Llenguadoc
Varsòvia
Vílnius
Però: Albacete, Chicago, Ciudad Real, Göteborg, Los Angeles, Orange, Porto, Saint Andrews, San Francisco, São Paulo, Sydney...
Convé no confondre formes que, segons quina ciutat designen, tenen tradició de traducció o [...]
En català, les locucions
de pel·lícula,
de cine
o de revista indiquen que una cosa és sumptuosa o bé tan increïble que no sembla real. Per exemple:
El lloc on va fer les fotos era de pel·lícula.
Els diumenges es vestien de gala i semblaven una parella de cine / de revista.
Cal tenir en [...]
La tendència general és traduir els noms de les associacions, fundacions i altres entitats sense finalitat de lucre. Per exemple:
Real Academia Española: Reial Acadèmia Espanyola
Sociedad General de Autores y Editores: Societat General d'Autors i Editors
Academy of Motion Picture Arts and [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.