FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona quan van immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva, o d'un pronom feble acabat en vocal. Porta'ls. Porta-me'ls. A les vostres germanes [...]
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
pron 1 [plural de el, darrere verb o pronom acabats en vocal altra que u] los. Compta'ls bé!, ¡cuéntalos bien! Dona-me'ls, dámelos. 2 [plural de li, darrere verb acabat en vocal altra que u] les. Explica'ls la lliçó, explícales la lección. [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)
complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
).
Se'ls veu molt interessats per la casa (l'adjectiu interessat regeix per).
2. Complements amb altres valors:
2.1. Espai:
Localització en l'espai. Per exemple:
Tenia roba per tota la casa.
Ho va deixar per allà.
Lloc de pas, trajecte, ruta. Per exemple:
Van entrar per la porta del darrere [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer engrunes (d'una cosa), convertir-la en engrunes. Aquests rosegons, engruna'ls, i els donarem a les gallines. Li engrunà l'elm. Esgranar. Engrunar blat de moro. Contar, explicar amb tots els detalls. Encloure 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser objecte d'un antull o capritx. Compren tot el que se'ls antulla. [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)