91.
arròs
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -ossos] 1 bot i agr [Oryza sativa] arroz. 2 [gra d'arròs] arroz. Tres quilos d'arròs, tres kilos de arroz. 3 gastr arroz. 4 arròs amb llet arroz con leche. 5 arròs blanc (o bullit) arroz blanco. 6 arròs de bruixa bot [crespinell groc] pampajarito, pimienta de muros. 7 arròs de pardal bot [...]
|
92.
crespinell blanc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Herba de 8 a 25 cm d'alçària (S. album), de flors blanques o rosades, que es fa en llocs rocallosos poc profunds de zones de muntanya a tot Europa i en zones temperades d'Àsia i d'Àfrica del nord. La planta fresca està emprada com a desinfectant i cicatritzant de ferides. [...]
|
93.
nus
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'aconseguir quelcom] ¡échale un galgo!12 nus d'envergar mar nudo de envergue (o de rizo). 13 nus de gassa mar nudo de gaza. 14 nus de pardal mar [ballestrinca] ballestrinque. 15 nus escorredor [llaç escorredor] nudo corredizo. 16 nus gordià nudo gordiano. [...]
|
94.
uspanteko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
'lloc de muralles i pardals' (us, 'pardal'; pant, 'muralles', i tlan, 'lloc'). Moltes ciutats maies es van rebatejar amb noms nahua durant la conquesta, ja que els espanyols anaven acompanyats de nahues que els feien d'assistents i de guies. El nom original del grup ètnic era tz [...]
|
95.
pájaro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ornit ocell, moixó. Los pájaros cantan, els ocells canten. 2 fig [astuto] bona peça f, pua f, escolà, esmolet, pinta. ¡Qué pájaro!, quina bona peça!3 más vale pájaro en mano que ciento volando fig val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire, val més un ocell a la mà que cent a volar. 4 [...]
m 1 ornit ocell, moixó. Los pájaros cantan, els ocells canten. 2 fig [astuto] bona peça f, pua f, escolà, esmolet, pinta. ¡Qué pájaro!, quina bona peça! 3 más vale pájaro en mano que ciento volando fig val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire, val més un ocell a la mà que cent a volar. 4 matar dos pájaros de un tiro matar dos pardals d'un tret. 5 pájaro arañero ornit [Trichodroma muraria] pela-roques. 6 pájaro bitango [cometa] estel, grua, miloca. 7 pájaro bobo ornit [pingüino] pingüí austral. 8 pájaro bobo ornit [pájaro niño] calàbria grossa. 9 pájaro carpintero ornit [Picus sp] picot. 10 pájaro de cuenta fig bona peça, pinta, pua, escolà, esmolet. 11 pájaro de mal agüero fig ocell de mal averany. 12 pájaro diablo ornit [Fulica atra] fotja. 13 pájaro gordo fig [persona importante] peix gros. 14 pájaro loco (o solitario) ornit [Monticola solitarius] merla blava. 15 pájaro mosca ornit [colibrí] colibrí, picaflor. 16 pájaro moscón ornit [Remiz pendulinus] teixidor. 17 pájaro niño ornit [Gavia immer] calàbria grossa. 18 pájaro polilla ornit [martín pescador] blauet, arner, botiguer, blavenca. 19 pájaro del sol ornit [ave del paraíso] ocell del paradís. 20 pájaro tonto ornit [ave tonta] hortolà. 21 pájaro tonto ornit repicatalons. 22 pájaro tonto ornit gratapalles. 23 pájaro tonto ornit verderola. 24 pájaro tonto ornit sit negre. 25 pájaro tonto ornit cruixidell. 26 tener pájaros en la cabeza (o tener la cabeza llena de pájaros, o tener la cabeza a pájaros) tenir molts pardals al cap, tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent). |
96.
valer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 15 más vale tarde que nunca val més tard que mai. 16 más vale un toma que dos te daré val més un té que dos te'n daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 17 no vale [no cuenta] no val. 18 no vale [con infinitivo] no s'hi val. 19 ¡vale! fam [está bien] d'acord!, entesos!, conforme!, [...]
|
97.
menjador 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
molta sopa. panarra, que menja molt pa. gastrònom(m. i f.), aquell a qui agrada de menjar bé més aviat que molt. mamerri(m. i f.), dit d'un infant que mama molt. Ant. Ésser de poca vida. Menjar menys que un pardal (o que un ocellet). Menjamiques. Menjafestucs. El pare Miques. Manuel Franquesa i [...]
|
98.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 38 no tomar en serio una cosa no prendre's seriosament una cosa. 39 si se lo toma usted así si us ho preneu d'aquesta manera. 40 tenerla tomada con alguien portar-la (o tenir-la) votada a algú, prendre-la amb algú. 41 ¡toma! [sorpresa] renoi!, [...]
|