1 adj. [LC] Que està a la part de dins d'un cos, en l'espai comprès entre els seus límits, especialment no tocant a la perifèria. Tots els punts de la circumferència són equidistants d'un punt interior anomenat centre. Un pati interior. Una cambra interior. La part interior i la part exterior d'un edifici. Una comarca interior. La superfície interior d'una closca. 2 1 m. [LC] Espai comprès entre els límits d'un cos. L'interior d'un edifici. L'interior del cos humà. 2 2 m. [PO] Política interna d'un país. Ministre de l'Interior. 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l'esperit, a la consciència, etc. Una vida interior molt rica. 4 m. [LC] Conjunt de pensaments, de sentiments, etc., o part de la ment, que no s'exterioritza. L'interior de l'ànima. Ningú no pot penetrar en el seu interior.
