151.
escapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer-se escapadís (o escàpol) esconillar-se, fugir de por. esquivar-se, escapar-se d'on hom corre un risc. fugir, anar-se'n. 2 sortir. 3 No adonar-se d'una cosa. passar per alt. Això ha dit? M'ha passat ben bé per alt. passar inadvertit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
152.
calaix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'un moble] cajón. 2 [diners, beneficis] beneficio. Fer nou mil euros de calaix, hacer nueve mil euros de beneficio. 3 tèxt caja f de lanzadera. 4 anar-se'n al calaix fig i fam [morir] irse al otro barrio, estirar la pata. 5 calaix de sastre fig [objectes en desordre] cajón de sastre. 6 [...]
|
153.
fastidiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llesca (o la murga, o la guitza, o la santíssima). 4 ¡no fastidies! no fotis!, no fumis!v pron 5 fastiguejar-se, enfastidir-se, enfastijar-se. Fastidiarse de todo, fastiguejar-se de tot. 6 fotre's, fúmer-se. Para que el otro pueda irse, tiene que fastidiarse él, perquè l'altre pugui anar-se'n, s'ha de [...]
|
154.
fum
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 humo. 2 [vapor] humo. 3 pl fig [de l'alcohol] vapores. Els fums de l'embriaguesa, los vapores de la borrachera. 4 pl fig [presumpció, altivesa] humos. 5 abaixar els fums a algú fig i fam bajarle a uno los humos. 6 anar-se'n en fum fig [perdre's una cosa] irse en humo. 7 fer fum echar humo. 8 [...]
|
155.
broc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
chismes. 7 abocar una cosa pel broc gros fig [dir-la sense embuts] hablar claro (o sin tapujos). 8 anar-se'n com el broc del càntir fig i fam [tenir diarrea] irse (o estar) de vareta, estar como el caño de una fuente. 9 pel broc gros fig a boca de jarro, sin pararse (o reparar) en barras. 10 no estar per [...]
|
156.
clot
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, su casa estaba en un hoyo. 6 [excavació] hoyo, excavación f. Fer clots per plantar-hi arbres, hacer hoyos para plantar árboles. 7 [fossa] hoyo, hoya f, sepultura f. 8 anar (o anar-se'n) al clot fig i fam [morir-se] irse al otro mundo (o al otro barrio), palmarla, diñarla. 9 ésser un clot d'arena (o [...]
m 1 [concavitat en el sòl] hoyo. 2 [a la carretera] bache. 3 [de la verola] hoyo. La verola li ha deixat la cara plena de clots, la viruela le ha dejado la cara llena de hoyos. 4 [de la barba, de la galta, clotet] hoyuelo. 5 [lloc baix] hoyo, depresión f, concavidad f. La seva casa era en un clot, su casa estaba en un hoyo. 6 [excavació] hoyo, excavación f. Fer clots per plantar-hi arbres, hacer hoyos para plantar árboles. 7 [fossa] hoyo, hoya f, sepultura f. 8 anar (o anar-se'n) al clot fig i fam [morir-se] irse al otro mundo (o al otro barrio), palmarla, diñarla. 9 ésser un clot d'arena (o beure més que un clot d'arena) fig [ésser molt bevedor] beber como una cuba. |
157.
llit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] lecho. 8 anar (o anar-se'n, o ficar-se) al llit (amb algú) fam acostarse con alguien. 9 anar-se'n al llit irse a la cama. 10 botar (o saltar) del llit saltar de la cama. 11 deixar el llit (o deixar de fer llit) levantarse, dejar la cama. 12 ésser al llit estar en (o en la) cama. 13 fer (desfer) el llit [...]
|
158.
fugir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [anar-se'n] huir. En veure'm fugí precipitadament, al verme huyó precipitadamente. 2 fig irse pron, volar. El barret, amb el vent, li va fugir del cap, el sombrero, con el viento, voló de su cabeza. 3 [escapar-se] huir, fugarse pron, escaparse pron. Fugir de la presó, huir de la prisión [...]
|
159.
largar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam [irse] tocar el dos, tocar pirandó (o el pirandó), anar-se'n. 12 mar fer-se a la mar. 13 largarse con viento fresco agafar el portant, tocar el dos. 14 ¡lárgate con viento fresco! fam bon vent!, bon vent i barca nova! [...]
|
160.
tip
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [de menjar] harto -ta, ahíto -ta, repleto -ta, lleno -na. 2 fig [enfastidit] harto -ta, cansado -da. Tips d'esperar-lo van decidir d'anar-se'n sense ell, hartos de esperarlo decidieron irse sin él. 3 estar tip fig i fam estar harto, estar hasta la coronilla (o hasta las narices, o hasta [...]
|