FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (una moneda, un bitllet), i rebre, en bescanvi, una quantitat equivalent al seu valor en monedes o bitllets més petits. Per pagar el metro hauré de descanviar aquest bitllet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de gra, de terra i d'altres materials de dimensions petites que es pot agafar d'un cop amb una pala. Amb quatre palades hauré tapat tots els sots. a palades En abundància. Despendre el diner a palades. Cop de pala. Moviment que, en vogar, es fa amb el rem estant la seva pala [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de roba cosit a un vestit o a una peça de roba qualsevol per tapar un forat. Tens un forat a les calces: t'hi hauré de posar un pedaç. Un pedaç de la mateixa roba. No el guarirem del tot, però mirarem de posar-hi un pedaç. Drap 2. Tros de la pela d'un suro [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hauré acabat aquesta feina, en començaré una altra. [ind. pr. 1 he de o haig de] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, denota l'obligació que s'acompleixi l'acció expressada per aquell infinitiu. Hem de sortir a les vuit, abans no es faci fosc. [ind [...]
té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya. Per exemple:
El passeig de Gràcia era un mar d'estelades.
Tinc l'estelada tan gastada que aviat n'hauré de comprar una de nova.
[...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
[...]