Resultats de la cerca bÓsica: 2,993

Fitxes de l'Optimot
131. 'complet -a' o 'complert -a'
Font Fitxes de l'Optimot
Cal distingir entre l'adjectiu complet -a i la forma verbal complert -a. Amb la forma verbal complert -a (del verb complir) podem fer frases com aquestes: S'ha complert el termini per a la inscripciˇ, Aquesta entitat ha complert trenta anys, Es va convertir en una ilĚlusiˇ complerta. Pel [...]
132. 'Va darrere seu', 'Va darrere d'ell' o 'Li va al darrere'? / 'Va a favor seu', 'Va a favor d'ells' o 'Els va a favor'? / Hi anava en contra
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparŔixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introdu´t per la preposiciˇ de. Per exemple: Va caure damunt meuá(o de mi). Anava en contra seu (o d'ella). Al costat d'aquestes construccions [...]
133. Separaciˇ a final de ratlla de 'ny'
Font Fitxes de l'Optimot
El grup ny no s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot canya se separa ca-nya i no can-ya. [...]
134. Separaciˇ a final de ratlla de 'sc'
Font Fitxes de l'Optimot
El grup sc s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot escena se separa es-ce-na, i no esc-e-na o e-sce-na.  [...]
135. Separaciˇ de mots a final de ratlla / Separaciˇ de diftongs i triftongs
Font Fitxes de l'Optimot
Per fer la particiˇ d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les sÝlĚlabes. Per exemple, la paraula concepte tÚ tres sÝlĚlabes: con-cep-te. ╔s per aix˛ que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong: fei-na mou-re ai-gua io-de quo-ta guai-ta [...]
136. Concordanša en oracions amb subjecte format per coordinaciˇ copulativa / 'M'agraden el groc i el verd' o 'M'agrada el groc i el verd'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan en una oraciˇ el subjecte estÓ format per dos o mÚs sintagmes nominals coordinats amb la conjunciˇ i, el verb concorda en plural. Per exemple: L'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou. El noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir. En canvi, quan el subjecte estÓ format [...]
137. 'dret a' o 'dret de'?
Font Fitxes de l'Optimot
El substantiu dret pot regir tant la preposiciˇ a com la preposiciˇ de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple: El dret a vot o El dretáde vot. El dret a decidir o El dretáde decidir. Ara bÚ, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposiciˇ i no l'altra. Per exemple [...]
138. Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de sÝlĚlaba
Font Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i tambÚ quan es troben a final de sÝlĚlaba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus). A final de paraula convÚ tenir en compte [...]
139. 'A ella l'importa aix˛' o 'A ella li importa aix˛'? / El complement indirecte
Font Fitxes de l'Optimot
complement indirecte Ús de primera persona. Per exemple: Em va escriure una carta. et i us, quan Ús de segona persona. Per exemple: Us ha regalat una cassola. li o els, quan es refereix a la tercera persona. Per exemple: Li va escriure un conte (Va escriure un conte al seu nebot); Els vaig donar les claus [...]
140. climÓtic -a, climatol˛gic -a, meteorol˛gic -a / climatologia, meteorologia
Font Fitxes de l'Optimot
└rea temÓtica CiŔncies de la Terra
determinat. Es tracta, doncs, d'unes caracterÝstiques permanents en una zona concreta. Podem parlar, per exemple, del clima mediterrani, que Ús el caracterÝstic de les regions que volten la mar MediterrÓnia, per˛ tambÚ es dona a AmŔrica (Calif˛rnia, Xile), el sud d'└frica i AustrÓlia. La meteorologia, en [...]
PÓgines  14 / 300 
<< Anterior  PÓgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  SegŘent >>