Resultats de la cerca bÓsica: 45

Fitxes de l'Optimot  | FonŔtica i pros˛dia
1. Elisiˇ de vocals en contacte en seqŘŔncies de mots / 'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciaciˇ)
Font Fitxes de l'Optimot
sÝlĚlaba (es produeix un diftong), o bÚ es pot elidir una de les dues vocals. 1. Contacte entre vocal t˛nica i vocal Ótona Si la segona vocal Ús i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serÓ histŔric [Ój], racˇ humit [ˇw]. En els parlars que no fan la reducciˇ de les vocals a, e i o [...]
2. Pron˙ncia de a Ótona final en lleidatÓ i parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
:ámerla,áserra,áterraá(eáoberta); pilota, porta, posa (o oberta). En nord-occidental i en valenciÓ, Ús habitual la pron˙ncia de a en comptes de eáen la sÝlĚlaba inicial acabada en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-ái es-:áencetar, embut, escoltar.  [...]
3. Pronunciaciˇ o emmudiment de la erra a final de mot
Font Fitxes de l'Optimot
En tots els parlars, llevat de la major part del valenciÓ, la erraágrÓficaáfinaládels mots agutsáno se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[ß], cl[ß]s, per˛ clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]
4. 'fot˛lit' o 'fotolit'?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, Ús aguda, designa el clixÚ impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema ˛fset. [...]
5. Guionet en els compostos cultes / Accentuaciˇ i pronunciaciˇ dels compostos cultes
Font Fitxes de l'Optimot
, higienicosanitari, grecoromÓ, ludicorecreatiu. Pel que fa a l'accentuaciˇ, nomÚs conserven l'accent del segon element, Ús a dir, l'accent recau a l'˙ltima sÝlĚlaba t˛nica de la paraula. ╔s per aix˛ que si el primer element normalment s'escriuria amb accent, en el compost el perd: politicosocial i no [...]
6. Ortografia i pronunciaciˇ de 'mm'
Font Fitxes de l'Optimot
allargant el so de la m, per distingir-lo de les paraules que en presenten una de sola. Per exemple: summa fa referŔncia a una 'recopilaciˇ' o una 'compilaciˇ', mentre que suma designa 'addiciˇ'.  [...]
7. Pronunciaciˇ de vocals Ótones en alguns parlars
Font Fitxes de l'Optimot
Certes pronunciacions que afecten vocals en posiciˇ Ótona es consideren pr˛pies dels registres informals i, en conseqŘŔncia, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos segŘents: la caiguda de a i e pret˛niques en contacte amb r (sobretot en catalÓ central). Per exemple: berenar [...]
8. Pron˙ncia de la vocal neutra en determinades zones urbanes
Font Fitxes de l'Optimot
En determinades zones urbanes dels parlars centrals, s'observa una tendŔncia a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pron˙ncia, tanmateix, no Ús acceptable. Per exemple: escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a [a], [a]scolt[a]) dies (la e s'ha [...]
9. 'l' o 'll'? (pronunciaciˇ) / 'll˛gic' o 'l˛gic'?
Font Fitxes de l'Optimot
En registres colĚloquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: ll˛gic en lloc de l˛gic. En llengua general i en contextos mÚs formals, no es produeix aquesta palatalitzaciˇ, de manera que els mots segŘents es pronuncien amb ela: legÝtim [...]
10. Sonoritzaciˇ o ensordiment de la essa en posiciˇ final no absoluta: els avis, els savis...
Font Fitxes de l'Optimot
En posiciˇ final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depŔn del mot que vingui a continuaciˇ: Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comenša amb un so sonor (ens mira); tambÚ Ús sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlÓntic) i dels [...]
PÓgines  1 / 5 
PÓgina  1  2  3  4  5  SegŘent >>