Resultats de la cerca frase exacta: 1.782
|
211.
abdicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar (a alguna cosa que hom posseeix). Ha abdicat la seva autoritat. No podem fer que aquesta gent abdiqui els seus drets. Abdicar el poder. L'obligaren a abdicar la corona i l'imperi. Persones que han abdicat la pròpia llengua. Abdicar el seu llinatge. Abdicar les creences, les opinions [...]
|
|
212.
ostracisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat grega, bandejament de deu anys al qual es condemnava un ciutadà que es creia perillós pel seu poder, la seva ambició, etc. Mecanisme de control social que consisteix a sancionar negativament el comportament d'un individu per mitjà de l'aïllament. [...]
|
|
213.
atractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder d'atraure. Força atractiva. Allò que atrau, sedueix, en algú o en alguna cosa. Els atractius d'un viatge. [...]
|
|
214.
auditiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sentit o a l'òrgan de l'audició. Nervi auditiu. Que té el poder d'oir. La facultat auditiva. [...]
|
|
215.
coprincipat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Règim polític actual d'Andorra, presidit per dos coprínceps que comparteixen el poder i la representació de l'Estat d'una manera indivisa. [...]
|
|
216.
gonfanoner gonfanonera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que porta un gonfanó. Dignitat conferida pel poder eclesiàstic a prínceps, reis o nobles per a custodiar el gonfanó de l'Església. [...]
|
|
217.
hierocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema polític en què el poder és en mans d'una casta sacerdotal o de dirigents religiosos. Doctrina política que defensa aquest sistema. [...]
|
|
218.
magnat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciutadà dels principals pel seu càrrec, pel seu poder. Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà. [...]
|
|
219.
nepotisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Favoritisme envers els parents. Han acusat de nepotisme el president del tribunal. Abús de poder comès a favor de parents i d'amics. [...]
|
|
220.
papa 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap de l'Església catòlica. El papa Lleó XIII. El poder temporal dels papes. papa negre Prepòsit general de la Companyia de Jesús. [...]
papa1
|
papa1
1 m. [LC] Pare 1 1.
2 1 m. [LC] [PR] [RE] Cap de l'Església catòlica. El papa Lleó XIII. El poder temporal dels papes.
2 2 [RE] papa negre Prepòsit general de la Companyia de Jesús.