11.
deshacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
trencar-se, partir-se, esmicolar-se. El jarrón cayó al suelo y se deshizo en mil pedazos, la gerra va caure a terra i es va trencar en mil bocins. 11 [disolverse, derretirse] desfer-se, fondre's. 12 [esforzarse] fer mans i mànigues, maldar intr, basquejar intr, desmanegar-se. Se deshace por terminar pronto [...]
|
12.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a [...]
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina. 5 [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea. 6 venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites. 7 [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe? 10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga! 15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus. 17 venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació. 18 venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi. 26 venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret. 27 venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges. 28 venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes. 36 venirse una cosa encima de alguien fig i fam caure al damunt d'algú. ![]() |
13.
punta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
este tema ya le has sacado bastante punta, d'aquest tema ja n'has tret prou suc (o aquest tema ja l'has espremut prou). 29 tener en la punta de la lengua fig i fam tenir a la punta de la llengua. 30 terminar en punta fig i fam [acabar en punta] acabar en sec. [...]
|
14.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acabar, terminar. Acabar en punta, acabar en punta. 6 acabar, estar. Cuando acabes, avísame, quan hagis acabat (o quan estiguis), avisa'm. 7 [morir] acabar-se pron, morir-se pron. 8 [con gerundio] [en fin] acabar, a l'últim loc adv. Acabarás cediendo, acabaràs cedint. 9 [al final] acabar. Acabó diciendo [...]
|
15.
poner
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
: ponte al teléfono, demanen per tu: contesta el telèfon. 43 posar-s'hi. Para terminar este trabajo en un mes hay que ponerse a ello, per a acabar aquesta feina en un mes cal posar-s'hi. 44 p fr desafiar tr. Me pongo contigo a que no corres más que yo, et desafio que no corres més que jo. 45 plantar-se [...]
|
16.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en quejarte, fas mal fet de queixar-te. 48 hacer por (o para) [procurar] fer de (o per). Haz por verle cuando llegues, fes de veure'l quan arribis. Hacer para terminar pronto, fer per enllestir aviat. 49 hacer por hacer fer perquè sí. 50 hacer y deshacer fer i desfer. 51 no hacer más que no fer altra [...]
|