FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
senten cridar quan s'escorre. Ejacular 2. L'home es va escórrer dins d'ella. Desfer els punts (d'un teixit) o les bagues (d'un llaç) estirant el fil, la cinta, etc. Escórrer una mitja. La mitja s'ha escorregut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, per a subjectar. llaç escorredor Llaç format per una corda que es fa passar per un ull o una anella que ella mateixa porta en un dels caps, la baga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que està al servei d'una altra per a redactar-li la correspondència, transcriure per ella cartes, memòries, etc. Persona que està encarregada d'estendre les actes, donar fe dels acords, redactar les memòries, custodiar els documents i escriure la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de roba destinat a tapar una cosa que no es vol que estigui exposada a les mirades. Un vel espès, clar. Tros de roba de tela prima, de gasa, etc., amb què les dones es tapen la cara o el cap. Ella es cobria el cap amb un vel. Abaixar-se el vel del capell. Allò que lleva la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformitat amb allò que és, ha estat o serà. Establir la veritat d'una proposició. Negar la veritat d'una asserció. Coneixença, idea, d'una cosa conforme al que ella és. L'estudi de la veritat. Allò que realment és, realitat. Ell ha dit la veritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enterrarà a tots. Intensifica l'augment o la disminució del grau d'una comparació. L'or és encara més dens que l'urani. Si l'un era ric, l'altre ho era més encara. Denota que una cosa, en comparació amb una altra, és menys dolenta, passadora, etc. Ella, encara; el seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la família de les orobancàcies, robusta, poc o molt glandulosa, de flors blanques amb venes violàcies, que parasita les faveres i altres lleguminoses (Orobanche crenata). frare del romaní Planta de la família de les orobancàcies, tota ella rogenca o violàcia, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. menta borda Menta tota ella pilosa, de flaire poc agradable, de fulles ovades, obtuses, gruixudes i molt rugoses, i flors rosades o blanquinoses, pròpia de jonqueres i herbassars humits (Mentha rotundifolia o M. suaveolens). menta boscana Menta tomentosa, blanca, de fulles oblongues i serrades i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bèsties. Diferenciar-se una cosa d'una altra, no confondre's amb ella. En la foscor, el llim no es distingeix de la pedra. Aquestes dues espècies es distingeixen principalment pel color. En què es distingeixen aquestes llavors? Elevar per damunt del comú. El talent que el distingeix. Estar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la contra a algú [o portar la contra a algú] Anar contra la seva opinió, contra la consecució del que vol o desitja. a la contra Fent una oposició sistemàtica. No la convencerem; ella sempre va a la contra. a la contra de Fent una oposició sistemàtica a [...]
