Resultats de la cerca frase exacta: 505
|
101.
escreix
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donació voluntària que el marit fa a la muller, en el règim de separació de béns, que en certa manera compensa el dot que ella ha aportat. Allò que, en pagar quelcom, s'afegeix a allò que és convingut o degut. Va fer-li un escreix del 5 % sobre el valor [...]
|
|
102.
superlatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ateny el nivell més alt, o molt alt, d'una qualitat. Ella és bona, dolenta, en grau superlatiu. Que expressa el grau superlatiu. Grau de l'adjectiu o de l'adverbi que expressa la qualitat o la modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Mot o grup de mots que expressen el grau [...]
|
|
103.
i 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malalts. N'hi ha de nous i de vells. Pregava humilment i devotament. Ella reia i plorava alhora. Plou i neva. Nosaltres treballàvem i vosaltres us ho miràveu. Jo li vaig dir que no tornaria, i ella, llavors, es va posar a plorar. Hem de castigar-lo, i el castigarem. Esperàvem que [...]
|
|
104.
en 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]
|
|
105.
acumulador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
finalitat d'acumular un valor o una altra variable a ella mateixa. [...]
|
|
106.
demà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el dia que segueix immediatament aquell en què som. Arribarà demà. Demà al matí. Demà al vespre. De demà en quinze. Demà serà dissabte. No ens veurem fins demà. demà que Mai que. Demà que ella mori, hauran d'anar tots a captar [...]
|
|
107.
insinuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
serra del Cadí. Fer entendre a algú, d'una manera indirecta, l'interès de tenir-hi una relació amorosa. Ell se li insinua, però ella fa la desentesa. Presentar un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat. [...]
insinuar
|
|
108.
Accentuació de la conjunció 'o'
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, la conjunció o no porta mai accent gràfic, ni quan va entre paraules ni entre xifres.
Per exemple: Hi anirà ell o ella, En necessita 23 o 24.
[...]
|
|
109.
suposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
suposaven molt per a ella. [...]
|
|
110.
natural
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. al natural En heràld., que presenta la coloració real o pròpia. Que pertany a la natura pròpia d'un ésser, d'acord amb ella, amb les condicions, les circumstàncies, etc., del cas, no anormal. Abandonar-se a les inclinacions naturals. L'aliment natural del gos és la [...]
|
insinuar
1 1 v. tr. [LC] Introduir per graus, a poc a poc.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Li va insinuar la sospita en l'ànim.
1 3 intr. pron. [LC] La metzina s'insinua en les venes.
1 4 intr. pron. [LC] Reeixí a insinuar-se en el seu cor.
2 tr. [LC] Donar a entendre (alguna cosa) sense fer sinó indicar-la.
3 1 intr. pron. [LC] Començar a manifestar-se, a percebre's, a aparèixer. Al fons s'insinua la serra del Cadí.
3 2 intr. pron. [LC] Fer entendre a algú, d'una manera indirecta, l'interès de tenir-hi una relació amorosa. Ell se li insinua, però ella fa la desentesa.
4 tr. [DR] Presentar un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat.