11.
venir a sobre, venir al damunt
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:
L'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.
En sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:
Quan veig tots els problemes que em [...]
|
12.
'venir a per' o 'venir per'? / 'anar a per' o 'anar per'? / Com es diu 'ir a por' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina. 5 [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea. 6 venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites. 7 [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe? 10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga! 15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus. 17 venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació. 18 venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi. 26 venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret. 27 venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges. 28 venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes. 36 venirse una cosa encima de alguien fig i fam caure al damunt d'algú. |
13.
Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
|
14.
venir [o vindre]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir(->) provenir(->) resultar. 2 procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. [...]
|
15.
Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
|
16.
fer venir salivera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Excitar granment l'apetit. [...]
|
17.
Com es diu venir rodado en català? / Es pot dir venir rodat en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució verbal castellana venir rodado, amb el significat de 'passar, alguna cosa, casualment tal com es volia', té diverses expressions equivalents en català: anar rodat, venir que ni fet d'encàrrec, venir que ni fet exprés, venir que ni fet a mida, venir molt bé, venir a punt, venir a tall [...]
|
18.
'abans de venir' o 'abans que vinguis'? / 'abans de' + infinitiu o 'abans que' + verb en subjuntiu?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
|
19.
nyonya
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mandra somnolenta. Quina nyonya fa venir, aquesta calor! [...]
|
20.
advenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quelcom, venir, especialment d'una manera fortuïta. Marxem, no sigui que encara ens advingui cosa pitjor. [...]
|