Resultats de la cerca frase exacta: 5

Diccionari de la llengua catalana
1. imputar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribuir la responsabilitat, la culpa, (d'alguna cosa). A ell cal imputar la derrota. Decidir en quin compte concret cal assentar (una partida).  [...]
2. imputació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imputar; l'efecte. Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte. imputació a la llegítima Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a [...]
3. acumular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(energia, calor, electricitat, etc.) per a fer-les servir en un moment donat. Conferir (dos o més càrrecs o funcions) a una mateixa persona. Imputar (algun delicte o falta). La gent li acumula moltes malifetes.  [...]
4. penjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en aquesta plaça. Se suïcidà penjant-se. Col·locar o fer aguantar (alguna cosa) en un lloc alt, inaccessible. D'un xut han penjat la pilota a la teulada. Imputar 1. Totes les malifetes que es cometen les pengen al pastor. Alguna cosa, estar aguantada per la seva part [...]
5. comptar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Avaluar a un cert preu. M'ho compta massa car. Ja m'ho comptareu al més just. Té tant d'orgull, que no compta per res els presents ni els afalacs. No comptar per res l'opinió d'algú. Imputar 1. No m'ho comptis com a falta. Dir els nombres enters segons llur ordre en la sèrie [...]