Atribuir la responsabilitat, la culpa, (d'alguna cosa). A ell cal imputar la derrota. Decidir en quin compte concret cal assentar (una partida).  [...]

Assignar un valor a una variable de la qual no es tenen dades, a fi d'evitar que prengui un valor per defecte o que quedi sense valor. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

v tr imputar.  [...]

inculpar(->) (algú d'una cosa) incriminar, íd. comptar. No m'ho comptis com a desatenció. imposar. Li imposà crim de lesa majestat. reprotxar(->) penjar(fig.), imputar a algú una cosa. taxar(algú d'una cosa), imputar-la-hi. carregar. Ho ha fet ell i ara m'ho carreguen [...]

imputar v tr - imputar v tr Considerar que algú és culpable d'un delicte, d'una falta, etc., i fer pública aquesta consideració. CA: Al Sr. A li imputen un desfalc. Està imputat en un delicte d'homicidi. [...]

Acció d'imputar; l'efecte. Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte. imputació a la llegítima Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a [...]

(energia, calor, electricitat, etc.) per a fer-les servir en un moment donat. Conferir (dos o més càrrecs o funcions) a una mateixa persona. Imputar (algun delicte o falta). La gent li acumula moltes malifetes.  [...]