de la salutació
signatura
comiat
datació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat [...]
'integren i a la seva disposició.
Els diferents blocs d'informació del certificat són els següents:
dades de qui signa el certificat
certificació
fórmula de certificació
datació
signatura
També hi ha altres informacions que segons el tipus de certificat s'hi poden fer constar, com és [...]
data de lliurament en lletres
la signatura del lliurador o titular del compte
Les dues primeres dades, generalment, ja són impreses als xecs per emplenar que facilita el banc o la caixa d'estalvis on el titular té el compte.
Com a mesura de seguretat, cal comprovar que la quantitat en xifres i [...]
terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.
convoca (sovint apareix a la capçalera)
identificació de l'òrgan col·legiat i, si escau, del caràcter de la sessió (ordinari, extraordinari)
dia, hora i lloc de la reunió
ordre del dia
signatura de qui convoca
datació del document
destinatari o destinatària
Hi ha altres informacions que també s [...]
també convé ser breu. No obstant això, cal planificar el text perquè estigui ben estructurat i cal revisar-lo per tal d'esmenar possibles errors.
4. Signatura
En les comunicacions empresarials o d'altres organismes i institucions la signatura sol estar predeterminada. Conté el nom de l'emissor, el [...]
responsable del vehicle
4.
Al final de la indicació del lloc i la data situada de manera aïllada
del cos del text, com pot ser en una carta. Per exemple:
Barcelona, 7 de maig de 2011
5. Després del nom i els cognoms situats sobre o sota la signatura.
Lluïsa Espinosa Busquets
Cap de Secció
6. Al final d [...]
que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
3. Signatura
L'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent:
rúbrica
nom i cognoms
càrrec
A diferència de l'ofici [...]
o tots els magistrats i s'han d'autoritzar o
publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial.
En
castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es
redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y
firma S. S., doy fe [...]
la redacció d'aquest document monotemàtic ha de ser ordenada, lògica i impersonal.
Pel que fa als tractaments personals de l'ofici, en general s'usa la primera persona del singular (jo) per a l'emissor i el tractament de vós per al receptor.
4. Signatura
L'estructura que cal seguir per a la [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.