Resultats de la cerca frase exacta: 72
|
71.
metge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. metgeo metgessa) metjastreo medicastre, mal metge. doctor(popularment) facultatiu terapeuta, nom grec que significa metge. cirurgià patòlego patologista, metge especialitzat en la diagnosi de les malalties. pediatre, metge d'infants. tocòleg, metge especialitzat en els parts. ginecòleg [...]
|
|
72.
sentència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
judici criminal. interdicte, sentència prohibitòria. diagnosi(del metge) oracle(fig.), sentència que, sobre un afer científic, artístic, etc., dona una persona de gran autoritat en la matèria i que hom considera pràcticament infal·lible. definició dogmàtica, en una corporació religiosa, sentència d [...]
1 → màxima. 2 (del jutge o d'uns jutges) executòria, sentència que, legalment, pot o deu ésser executada. condemna, sentència condemnatòria. arbitrament, sentència d'un àrbitre. laude, sentència dictada per àrbitres o per amigables componedors. decisió veredicte, dictamen d'un jurat, en un judici criminal. interdicte, sentència prohibitòria. diagnosi (del metge) oracle (fig.), sentència que, sobre un afer científic, artístic, etc., dona una persona de gran autoritat en la matèria i que hom considera pràcticament infal·lible. definició dogmàtica, en una corporació religiosa, sentència d'una autoritat que es pretén infal·lible i que defineix una proposició que passa a ésser dogma de fe. 3 En gram.: → frase. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 → màxima.
2 (del jutge o d'uns jutges)
executòria, sentència que, legalment, pot o deu ésser executada.
condemna, sentència condemnatòria.
arbitrament, sentència d'un àrbitre.
laude, sentència dictada per àrbitres o per amigables componedors.
decisió
veredicte, dictamen d'un jurat, en un judici criminal.
interdicte, sentència prohibitòria.
diagnosi (del metge)
oracle (fig.), sentència que, sobre un afer científic, artístic, etc., dona una persona de gran autoritat en la matèria i que hom considera pràcticament infal·lible.
definició dogmàtica, en una corporació religiosa, sentència d'una autoritat que es pretén infal·lible i que defineix una proposició que passa a ésser dogma de fe.
3 En gram.: → frase.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana