1 v. intr. pron. [LC] Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible. No s'enrojola ni s'embarbussa quan li dirigiu la paraula. 2 tr. pron. [LC] Dir embarbussadament (alguna cosa). No sé què s'embarbussa.
