FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que consisteix en un gran nombre de cerres, de crins, de brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, d'os, de vori o d'altra matèria dura, que serveix per a netejar i fregar. El raspall de la roba. Treure la pols amb un raspall. El raspall del cap. El raspallet de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació d'acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l'acció d'un raspall, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar, netejar, amb un raspall. Raspallar un vestit. Raspallar-se les dents. Afalagar (algú) amb lloances, especialment per veure de treure'n alguna cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raspall metàl·lic usat per a descarregar les cardes. Barreta de ferro amb una cassoleta en un extrem emprada per a netejar els forats de les barrinades. [...]