Resultats de la cerca bàsica: 387
Diccionari de la llengua catalana
|
101.
tosa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tondre. Temps en què normalment es tonen les ovelles. Festa celebrada a les cases de pagès quan tonen les ovelles. [...]
|
|
102.
vuitada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de vuit dies durant els quals celebra l'Església una festa solemne. La vuitada de Corpus. Tots els sants tenen vuitada. [...]
|
|
103.
casera 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Criada major d'una casa. Criada que governa la casa d'un home sol. Majordona. [...]
|
|
104.
escotera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura al costat d'una nau per on passa l'escota major o de trinquet. [...]
assistir
|
|
105.
llarguejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, tenir una llargada major que l'habitual, que la convenient. Aquest vestit llargueja. [...]
|
|
106.
tallavent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela de temporal que té la meitat de superfície que la major. Bisell 2 . [...]
|
|
107.
lluminària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llums que es posen a les finestres, als balcons, als carrers, etc., en senyal de festa. Fer lluminàries. Les lluminàries de la Rambla. [...]
|
|
108.
magnificència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de magnífic. La magnificència de Déu. La magnificència de la festa. Liberalitat plena de grandor. S'ha arruïnat amb les seves magnificències. [...]
|
|
109.
salva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descàrrega d'armes de foc en senyal de festa o de salutació. Una salva d'artilleria. Fer la salva. Una salva d'aplaudiments. [...]
|
|
110.
ennoblir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer noble (algú). Donar noblesa, dignitat, un major valor moral, (a algú o alguna cosa). L'educació ennobleix les persones. El que més ennobleix aquests versos és la sinceritat del poeta. Aconseguir noblesa, dignitat, un major valor moral. Volgué ennoblir-se amb el [...]
|
assistir
1 v. intr. [LC] Estar present. Assistir a una festa, a un espectacle, a una representació, a un judici, a un curs.
2 1 tr. [LC] Estar prop (d'algú) per prestar-li concurs, ajut. El metge és assistit de dues infermeres.
2 2 tr. [LC] [MD] Un metge, prestar els seus serveis mèdics (a un malalt).
2 3 tr. [LC] Posar a disposició (d'algú) allò de què té necessitat, ajudar. M'assistiren amb llurs diners, amb llurs consells.