Mol·lusc lamel·libranqui de la família dels mitílids, de forma lleugerament triangular i asimètrica, cobert per un periòstrac de color marronós i amb la conquilla de color groc terrós, que forma colònies sobre roques, s'alimenta de plàncton i és molt apreciat com a comestible. [...]
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 210 mm de llarg, molt robust, amb el cap més llarg que ample, amb glàndules paròtides molt desenvolupades, el timpà poc visible, la pupil·la horitzontal i la pell molt berrugosa i de color marró. [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, robust, amb el cap alt, el coll ample, la cua llarga, i de color molt variable (verd clar, groc, gris, marró o negre) i amb taques negres. [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 120 cm de llarg, amb el musell arrodonit, els ulls de color taronja i cos molt robust de color gris, bru, verdós, oliva o negre, amb taques fosques quadrangulars que de vegades estan [...]
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 20 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat, amb els ulls al costat dret, de color marronós i amb tres taques a la part dorsal de cada costat del cos, que viu principalment a l'est de l'Atlàntic. [...]
Peix de l'ordre dels quimeriformes, de la família dels rinoquimèrids, de color marró fosc o negre, amb el musell cartilaginós i molt llarg i prim, una espina verinosa a la primera aleta dorsal i l'aleta caudal lanceolada i acabada en un filament llarg, que viu entre els 200 i els 2.600 m de [...]
Peix de la família dels gàdids, de cos molt allargat, que pot atènyer 180 centímetres de llargada, de color bru verdós, amb dues aletes dorsals i una de ventral, que viu en aigües profundes i és molt poc freqüent. [...]